Tot i que aquell cap de setmana hi havia la concentra de Montalbán, a la que ja hi havíem anat al 2005, vam preferir (no sense dubtar bastant) anar a Godall perquè teníem ganes d'anar a una trobada petitona i a aquesta podíem anar-hi sortint de Sitges el dissabte al matí sense presses.

A Vilanova i La Geltrú vam agafar la carretera del Pantà de Foix, molt concorreguda per ciclistes i motoristes i més en aquestes dates en ple estiu.

En arribar a L'Arboç, vam continuar recte fins Llorenç del Penedès i d'allà cap a La Bisbal fins agafar la C-51 en direcció Valls, on la C-37 ens va dur fins Alcover, que es mereix una visita amb calma, segons ens va semblar en passar-hi.

A partir d'allà vam entrar en territori desconegut per una TV-7041 plena de corbes i amb un ferm en bon estat, és a dir una delícia per a la conducció i més si tenim en compte l'espectacular paisatge. Després de dubtar en el tencall per agafar la TV-7045, vam entrar a Mont-Ral, descobrint un altre indret per tornar a visitar amb calma, tot i que vam haver de donar mitja volta i seguir fent via fins l'Alforja després d'agafar la T-704.

Vam acabar sortint a l'N-420 i vam seguir per ella fins Móra d'Ebre, on vam agafar el trencall cap a Miravet, on vam intentar (i aconseguir) utilitzar el pas de barca fins la C-12.

Va ser tocar terra i enllaçar amb la C-12, una via molt més ràpida, però abans de tornar a creuar l'Ebre pel Pont del Llaguter, vam desviar-nos cap a Benifallet, doncs la carretera (per la que no havíem passat mai) prometia ser més divertida que no pas la de l'altra riba.

La veritat és que l'elecció de carretera va ser tot un encert, malgrat que ja començàvem a anar una miqueta tard perquè el dinar era a les dues del migdia i nosaltres travessàvem l'Ebre a Tortosa a un quart de tres.

Al cap de ben poquet, arribàvem a Godall i, tot i no haver indicacions per les motos, vam trobar l'"área de medio ambiente" al final d'un camí sense asfaltar d'uns set-cents metres.

La veritat és que vam gaudir molt la ruta i si haguèssim disposat de més temps (sense haver-nos de llevar més d'hora o sense haver d'espabilar més del que ho vam fer), encara l'hauríem allargat més.

Just estaven acabant de servir l'arròs quan vam entrar al recinte i els organitzadors ràpidament ens van dir que seièssim a taula i que ens posèssim a dinar, que la inscripció i el muntar la tenda eren temes secundaris.

Després d'atipar-nos com a bèsties, vam fer la inscripció (ens van donar els números 27 i 28 tot i arribar tan tard, però és que estàvem en família), vam muntar la tenda i vam acabar d'instal·lar-nos per, a continuació, unir-nos a la tertúlia i a la batalla de globus d'aigua.

Una hora més tard del previst (a les sis enlloc de a les cinc), vam agafar les motos per sortir de ruta en direcció al proper poble de La Sénia.

No sabíem on anàvem i ens va sorprendre molt veure tants cotxes, però encara ens va sorprendre més descobrir que, coincidint amb les festes de La Sénia, se celebraven curses de cavalls en una pista relativament oval.

Vam tornar a agafar les motos per dirigir-nos cap al Pantà d'Ulldecona, on vam aturar-nos per gaudir de les vistes i prendre alguna cosa fresqueta que vam agafar de la furgoneta que ens acompanyava en la ruta, al mes pur estil troskineta.

La tornada cap a Godall la vam fer al mateix ritme que la resta de rutes, és a dir extraordinàriament lents, segons ens van dir perquè ens acompanyaven un parell de quads que no podien anar gaire ràpid.

De tornada al municipi del Montsià on se celebrava la trobada, vam dirigir-nos directament al Bar La Plaça, on teníem una cerveseta inclosa en la inscripció, de tal forma que l'organització ens va tenir entretinguts mentre feia els preparatius pel sopar.

Així doncs, en arribar a la zona d'acampada vam trobar-nos la taula parada i només vam haver de passar a recollir el plat amb la graellada de carn, de la que va poder repetir qui va tenir més gana.

L'entrega de trofejos, que en principi estava programada abans del sopar, es va fer després i em vaig emportar el de la moto amb més quilòmetres, doncs ningú no va superar els 208.000 Km de la meva Vulcan 2000. El més curiós, però, és que si hagués hagut premi per a la moto amb menys quilòmetres, se l'hauria endut la Núria amb els mil i escaig de la Bonneville.

Tot i haver un parell de disc-jòqueis punxant música, pràcticament no va ballar ningú, però sí que vam estar bevent, xerrant i rient fins a altes hores de la matinada. A més, com que l'organització ens va convidar a un bon grapat de cerveses (te'n posaven encara que no n'haguessis demanat i en tinguessis una a mitges), vam acabar fent alguna que altra tonteria.

Al matí, dutxeta i got de llet (cafè amb llet qui en volgués) amb una pasteta, just per preparar-nos per sortir un altre cop de ruta, aquest cop sí, respectant l'horari previst.

Vam anar a l'Ermita de la Pietat, a la Serra de Godall, però ja dins el terme municipal d'Ulldecona, on hi ha unes pintures rupestres declarades patrimoni de l'humanitat per l'UNESCO que no vam poder visitar i en aquesta visita també vam tenir begudes fresques a càrrec de l'organització.

En tornar a Godall, vam anar al Bar Basic, un antic taller de motos i quads reconvertit en bar amb molt de gust, on a més de la cervesa per la que teníem un ticket de l'organització, ens van oferir crispetes, olives, patates fregides, galetes salades, fruits secs...

Vam tornar a l'acampada i vam recollir els trastos abans de posar-nos a dinar el pa amb tomàquet i embotit que havien preparat els Amics del Motor de Godall i, com en els anteriors àpats, es va poder repetit, tot i que nosaltres no ho vàrem fer perquè no volíem atipar-nos massa per tal que el viatge de tornada no se'ns fes pesat.

Aquest cop vam voler fer una mica més de via que no pas a l'anada, així que vam anar a buscar C-12 i la vam agafar en direcció a Móra d'Ebre. Això sí, no vam poder estar-nos de tornar a utilitzar el pas de barca cap a Miravet, l'únic que no fa servir motor i aprofita el corrent del riu, tal i com ens van explicar.

La resta del viatge, sense cap incident i amb el regust de tornar d'una trobada en la què t'ho has passat bé i en la què has xerrat amb gairebé tothom.