Aquest cop, el lloc de trobada va ser la meva feina a La Granada, on van recollir-me la Núria i el Jaume, que s'havien trobat prèviament a Sitges.

Vam continuar per la C-15 fins Igualada, on vam agafar l'A-2 fins Fraga, llavors vam creuar els Monegros fins Alfajarín, on vam tornar a agafar autovia i és que aquest cop vam anar de la forma més directa per no arribar massa tard.

Tot i el tram de trenta quilòmetres més enllà de Saragossa en el que no pots superar els vuitanta per hora i és prohibit avançar, vam aconseguir arribar encara amb llum de dia.

Vam saludar-nos amb el David, l'Eva, el Carles, el seu germà i la seva parella i vam muntar les tendes a la magnífica gespa del camp de futbol ja amb l'última llum del dia, per tot seguit fer les inscripcions mentre preníem la primera cervesa de la nit.

Com era d'esperar (per això no havíem fet pas una ruta més atractiva), vam acabar entrant al pavelló just per seure a la taula i sopar.

El Jaume i el David van tenir el detall de comprar-li a la Núria en una de les paradetes que hi havia a tocar del frontó un brodat de Triumph, tot i que no l'havia portat perquè no havia donat temps a acabar-li el rodatge i fer-li passar la primera revisió.

Va ser llavors quan la disbauxa i la xerinola van envair l'atmòsfera del frontó de Ribaforada i tots vam patir unes irrefrenables ganes de ballar, riure i xerrar, mentre ajudàvem a l'organització de l'esdeveniment contribuint monetàriament a la barra.

Ens vam llevar tard i mentre uns ens dutxàvem i arreglàvem, els altres ja van anar tirant cap al bar on acostumem a fotre'ns uns bons esmorzars de dissabte (ous ferrats amb xistorra o pernil, normalment). Allà vam acabar coincidint-hi tots, fins i tot amb la gent del VOCS, que al cap de molt poca estona havien d'estar al bar de la piscina per fotre's el dinar que havien reservat el Pedro i la Txaro.

Una de les activitats que no es pot deixar de fer en cap concentració de motos és passejar-se entre les motos que hi ha aparcades, perquè sempre acabes trobant-ne algunes de dignes de ser fotografiades.

Vam anar a fer una cerveseta al pavelló i ens vam trobar amb el Maudi i l'Àngels, que no sabíem que també venien i, per tant, van suposar una magnífica sorpresa.

El Maudi i l'Àngels van deixar-nos per anar a dinar i nosaltres vam passar a fer una mica de migdiada, fins que vam tornar cap al frontó quan ja estaven oferint el clàssic pica-pica de primera hora de la tarda.

Aprofitant que hi havia un equip de la Creu Roja per si hi havia algun accident, el David va aprofitar per fer-se curar la cremada que duia a la cama per haver circulat en pantalons curts sense tenir ja la pell curtida pel sol.

Llavors va arribar la Bea, a qui ja feia uns quants dies que no vèiem, però va estar molt ocupada saludant totes les persones que coneix, així que la vam deixar i vam marxar cap a la piscina, on vam banyar-nos i vam prendre una mica el sol i l'ombra.

Vam tornar de la piscina i vam canviar-nos i quan vam tornar cap al frontó per fer una cervesa ja era pràcticament l'hora de sopar, que com sempre va ser molt complet.

Després va venir la competició de beure del pellejo i l'entrega de trofejos, que se'ns van fer eterns i ens van tallar el rotllo. Per acabar-ho d'adobar, va començar un espectacle amb música dels '70 que no ens va enganxar gaire i vam decidir donar una volta per les paradetes de l'exterior, tot esperant que la música canviés i que nosaltres ens animèsim, però com que el miracle no es va produir, vam acabar marxant a dormir, perdent-nos l'actuació de The Knuckle Band (una llàstima).

Havent anat a dormir d'hora i en bon estat, ens vam poder llevar tranquilament per menjar-nos la magdalena que ens van donar per esmorzar.

Ens vam preparar, vam agafar els cascs i vam engegar les motos per sortir de ruta en direcció al poble de Fustiñana, per després passar per Cabanillas i acabar a Cascante.

En arribar, vam aparcar, vam anar a fer cua per recollir el bocata amb la beguda i amb ells a la mà ens vam buscar unes cadires i una taula que posar a l'ombra i així almorzar tranquilament.

De tornada a Ribaforada, vam desmuntar les tendes, vam preparar els bultos i vam carregar-los a les motos mentre s'estaven fent els sortejos al centre del poble. També vam saltar-nos la paella final, com acostumem a fer, doncs amb l'entrepà ja aguantem fins arribar a casa i sortim dues horetes abans.

Com que el Jaume tenia una certa pressa per tornar cap a casa, tampoc no vam tornar per on voldríem haver-ho fet, sinó que vam tirar per la nacional, aturant-nos just passat Saragossa per repostar i separar-nos del Carles i l'Eva, que van voler aturar-se una mica més perquè l'Eva no es trobava gaire bé i el ritme que dúiem els semblava massa alt. Més tard, vam fer una aturada més per refrescar-nos (és el que té la calor del mes d'agost), tot i que el Jaume va decidir deixar-nos allà i tirar.

Així, del grup de sis persones que havíem sortit de Ribaforada, vam quedar només tres fins arribar a Igualada, on ens vam separar del David, per dirigir-nos cap a Sitges.