El David va proposar anar a fer unes curses de mini-motos, però no va haver manera de trobar on i com fer-les perquè es veu que no se'n lloguen, així que com a activitat de consolació vam decidir anar a fer una cursa de karts tot aprofitant una oferta d'internet.

El circuit de l'oferta va ser el Kartòdrom Catalunya, de Lliçà de Vall, un circuit tècnic, no excessivament ràpid, amb bon asfalt, però amb algun sot i molt abrassiu, una mica brut i que castiga amb duresa les suspensions.

Tot i que a les normes posava que havies de dur un casc integral, nosaltres vam anar directament amb els nostres cascs d'anar en moto.

Però el que havia de donar-nos permís per pujar als karts i entrar a la pista ens va dir que amb casc integral o res, per tant la Núria, el David i jo vam haver d'utilitzar un dels que tenen allà.

L'ordre per sortir no sé si va ser per bellesa o per tamany de panxa, però el cas és que a mi em va tocar sortir l'últim, el millor lloc per veure les hòsties que es van fotre a la primera corba, quan jo encara estava buscant el pedal de l'embragatge.

Com que no vaig poder posar el suport de la càmera enlloc, no vaig poder captar imatges de la cursa, però la veritat és que jo m'ho vaig passar força bé, tot i que entre saber com va i agafar-li el tranquillo se'm va passar la meitat de l'estona i els tres primers només els vaig veure a l'hora de sortir a la pista i en tornar a boxes.

Els tres primers classificats (i amb diferència) van ser el Ferran, el Miguel Ángel (encara que aparegui com a més alt al podi, va ser segon) i el David, que van rebre els aplaudiments de tots nosaltres (excepte de l'Eva, que estava fent la foto).

La resta, apart de divertir-nos una bona estona, sempre podrem dir que vam competir amb ells i que van fer trampes (com que no hi ha documents gràfics que ens desmenteixin i ells tenen mala fama...). O, com a mínim, podíem reclamar una revenja.

Però la sang no va arribar al riu i vam poder prendre tots plegats una Coca-Cola (res amb alcohol, no fos cas que hi hagués un control sorpresa de la FIA) a la terrassa del bar del circuit, mentre decidíem on anar a dinar.

Vam acabar al Territorio Comanche, el bar de fusta als afores de Ripollet (encara que sembli que és Cerdanyola del Vallès) que havia vist el David de passada tornant de la feina, en el que vam veure unes clares (ara ja no teníem por dels controls de la FIA) i ens vam fotre uns bons trossos de carn a la brasa amb patates fregides per recuperar-nos de l'esforç titànic de conduir bèsties de tants cavalls de potència.

Aquí vam donar per conclosa la jornada lúdica, que va tenir els alicients de veure'ns, fer una cursa de karts, descobrir un local que no coneixíem i que és una molt bona opció quan estem pel Vallès i comprovar que es pot fer el reportatge d'un esdeveniment robant les fotos fetes per l'Eva.