Estava previst que una comitiva de motos acompanyessin la núvia, però el temps va decidir fer la guitza i les pluges i els pronòstics van aconsellar cancel·lar-la. A més, el lloc de celebració es va canviar sense previ avís del jardí del Parc de la Torre del Sol a l'ajuntament, però poc a poc vam acabar arribant-hi tots a la plaça.

La cerimònia, laica i curteta, es va celebrar sense cap entrebanc, la núvia estava guapíssima i el nuvi molt emocionat, vaja, el que toca en aquests casos.

Com és preceptiu, els nuvis i els testimonis van haver de quedar-se per complir amb els requisits legals i en acabat, van sortir a saludar des del balcó del consistori.

Mentre acabaven de sortir els nuvis i esperàvem par felicitar-los i fer-nos una foto al seu costat, vam anar a prendre alguna cosa en un bar de la plaça.

Tot i la mala sort amb el temps, s'ha de reconèixer que la fortuna també va voler que a l'hora de sortir de l'ajuntament el sol lluís com no ho va fer en tota la resta del dia.

Vam marxar de Sant Boi per anar al restaurant, que estava a la urbanització El Lledoner, entre Vallirana i L'Ordal. Un cop tots allà (excepte l'Enrique, que per no perdre el costum va fer unes voltes abans d'arribar-hi), vam anar a la carpa sota la que se servia el pica-pica.

Els nuvis havien batejat les taules amb noms d'alguns dels llocs que havien visitat durant el viatge a Nordkapp de l'any anterior en el que el Carles va demanar l'Eva per casar-se i la nostra la compartíem amb els Despertaferro.

Entre saber-se definitivament casat i veure que els nuvis del pastís anaven en una R, el Carles es va desesperar i va estar a punt d'esguerrar-ho tot. Al final, els nuvis de la figureta anaven en una custom i el Carles únicament va tallar el pastís.

Així doncs, vam seguir asseguts a taula per gaudir del pastís de noces, mentre els nuvis ens donaven un record, moment que vam aprofitar per fer el mateix amb ells.

Després de donar el ram, va venir el tema lliga i el primer ball, en el que el Carles ens va sorprendre, recordant-nos el Fred Astaire i fent-nos pensar en com s'havia guanyat el sou el professor que li va donar classes de ball.

Va arribar l'hora de ballar per a la resta i vam saltar a la pista, malgrat que el disc-jòquei semblava que intentés boicotejar la festa amb algunes de les cançons (i això que el Carles li va donar un CD amb una selecció d'imprescindibles!).

A l'hora del comiat del restaurant, el Carles va agafar el micròfon per dir-nos que la festa anava a continuar pel centre de Sant Boi i, tot i estar ja bastant cansats, vam decidir anar-hi.

Un cop a la Plaça de l'Ajuntament de Sant Boi, la gent no acabava d'arribar, així que vam decidir agafar alguna cosa per picar mentre esperàvem, que va acabar sent una bona estona perquè va haver qui va anar a casa a canviar-se. Quan vam ser-hi tots i miràvem d'entrar a alguna banda a fer una copa, la Núria i jo vam donar per acabada la vetllada, doncs estàvem cansats, havíem d'anar fins a Sitges i no havíem de beure res més.