Entre que no podia dedicar dies de vacances i que queia a final i principi de mes, no vaig poder agafar-me festa, així que dimecres vaig veure alguna cosa per internet i dijous vaig anar a dormir després del primer salt de plens. Per tant, dissabte havia de gaudir del passacarrers.

La baixada de l'hospital sempre impressiona perquè és un dels punts del recorregut del passacarrers en els que es té consciència de la gentada que hi arriba a haver.

Entre aquest punt i El Vall, la Núria va tenir l'oportunitat de ficar-se dins del gegant i fer-lo ballar, tot i que la seva esquena encara ho està recordant.

El sopar va ser a casa dels senyors Isern-Camps, que ens van regalar un típic sopar de Patum: pizzes i embotits de la comarca.

Vam retrobar-nos amb el passacarrers quan ja no hi havia llum solar, que és quan els fuets desprenen la seva màgia a través de les guspires.

Sense haver d'insistir gaire i fent una cua raonable, la Núria va passar la maça, tot i que no va ser l'única coneguda que ho va fer.

La Motse també es va acabar animant amb el gegant, com ja havia fet en ocasions anteriors durant el passacarrers.

En acabar el recorregut, vam picar alguna cosa a les paradetes de la fira, per tot seguit la Núria anar-se'n a dormir i el Juan i jo baixar cap a les barraques, on vam estar de festa fins ben entrat el dia.

No ens vam llevar per anar a Patum de lluïment i del primer salt de la nit ens en vam perdre un bon tros perquè la Núria saltava de ple i havia d'anar a recollir el vestit i la careta i vestir-se. A més, un cop acabat i desvestida la Núria, jo vaig anar a dormir perquè l'endemà treballava.