Per seguir la tradició, la Núria va sortir des de Sitges amb el David i jo ho vaig fer de La Granada, directament de la feina, per trobar-nos aquest cop al Burger King que hi ha a Torredembarra, a peu de l'N-340.

Vam incorporar-nos a l'N-340, que anava força carregada, vam passar a tocar de l'Arc de Barà i a Altafulla ens vam incorporar a l'A-7 fins Tarragona, on ens vam desviar en direcció a Reus.

A l'alçada de Móra d'Ebre, vam deixar l'N-420 per anar en direcció Miravet, doncs els núvols davant nostre i a la nostra dreta i les cortines d'aigua que hi penjaven així ho recomenaven.

A Miravet vam voler creuar el riu Ebre utilitzant el pas de barca que hi ha, però vam arribar que ja havia fet l'últim viatge del dia, així que vam haver de donar la volta i recular, tornant a gaudir de la imponent i majestuosa silueta del castell templer que domina el poble.

D'allà, cap a El Pinell de Brai, La Fontcalda, Bot, Horta de Sant Joan, Arnes i Vall-de-Roures, amb la sort del nostre costat, doncs cada cop que havíem d'agafar un trencall, ens tocava aquell pel que semblava que no ens anàvem a mullar i de fet només ens van acabar caient quatre gotes de no res.

Un cop a Vall-de-Roures, vam descarregar els trastos i vam muntar les tendes i en acabat vam inflar els matalassos per primer cop amb un minicompressor connectat a la presa de 12 V. de la meva moto, resultant una mica fiasco pel temps que ens va caldre per fer-ho. De tota manera, vam prendre una cerveseta i vam fer-la petar mentre els inflàvem, just abans de passar a inscriure'ns.

Tot caminant, vam acostar-nos al centre del poble creuant el pont gòtic de pedra sobre el Riu Matarranya per buscar un local on sopar. Finalment, vam menjar-nos unes fantàstiques tapes en un local en el que ja hi havíem estat l'any anterior.

La festa del divendres es feia al Pub Kamelot i cap allà que ens en vam anar. No hi havia gaire gent, però al cap de molt poquet va començar a arribar-ne més fins que el local va quedar ple, però sense resultar molest.

Els Vikingos van organitzar un concurs de panxuts i la Núria i el David em van animar a participar, tot i que no tenia gaires esperances d'endur-me el premi, però el cas és que després de l'anulació de la primera decisió del jurat per haver fet trampes, vaig quedar guanyador.

La veritat és que el meu currículum a l'hora de guanyar premis no és pas per treure's el barret: panxut, mitjons foradats, treure'm els calçotets, cul pelut... Sigui com sigui, va caure un pernil! I vam continuar de festa!!!

Ja era bastant tard quan la Núria va decidir que ja en tenia prou i que se n'anava cap a la tenda a dormir, però com que no volíem que passés por, vam fer marxés ben acompanyada.

En canvi, el David i jo, acompanyats del Roberto i el seu col·lega, vam seguir de festa fins que van tancar el pub i ens van enviar a dormir, de tal forma que vam arribar que ja era ben de dia i en un estat força lamentable.

Com era d'esperar després d'una nit tan llarga, no em vaig aixecar fins passat el migdia, no com la Núria, que fins i tot va anar de ruta a Beseit, però que, com també era d'esperar, no va fer cap foto.

Més tard del programat (les sis de la tarda) i més tard de l'esperat (les set de la tarda), va començar la jamonada, que vam aprofitar alguns per esmorzar, mentre que altres dinaven i uns quants berenaven.

Tot i que va ser com tornar a la vida després de mort, vaig tornar-me a estirar una estona a la tenda per descansar fins que ja faltava poc per entrar a sopar al pavelló el plat de fideus i el gelat.

Després de fer el cafè entre una munió de gent al bar (el Jose, amb bon criteri, va preferir marxar al poble per prendre-se'l tranquilament aassegut), va arribar l'hora del concert d'El Hermano Malaquías i les seves versions de clàssics del rock.

Tot i que el grup estava força bé, en general estàvem cansats i el Carles i l'Eva van anar a dormir, seguits de la Núria. Va arribar el descans d'El Hermano Malaquías per donar pas al show burlesque i el Jose va decidir plegar, jo m'havia animat i volia esperar que acabés per seguir de festa, però quan duien prou estona com per haver fet el show, encara no havia ni començat, així que cap a la tenda (vam anar a dormir amb mitja hora de diferència entre el Carles i jo). En canvi, el David va tenir forces i ganes per aguantar una estona més.

El matí del diumenge no podíem badar perquè la ruta sortia a les deu del matí i abans preteníem llevar-nos, arreglar-nos, desmontar i carregar les motos, per tant no sorprendrà ningú si dic que la ruta va marxar abans que no estéssim preparats.

La ruta, però, era arribar-s'hi a Cretas, que està a menys de deu quilòmetres, així que no va ser cap problema sortir una mica més tard. De fet, vam arribar al punt just per entrar a fer el pica-pica, que va ser, com avisava el programa, de esos que te vas comido.

La tornada la vam fer en companyia dels Despertaferro i seguint una ruta molt semblant a la que havíem fet d'anada (enllaç a la ruta), gaudint del bon temps i del bon asfalt.

A l'alçada de Reus, vam separar-nos del David i dels Despertaferro, agafant la carretera cap a Cambrils i acomiadant-nos com acostumem a fer en marxa.

I és que nosaltres havíem quedat a Salou amb la Maribel, el Jaume i la Georgina, que ja hi eren des del dia anterior i amb els qui ens vam quedar fins l'endemà, doncs era la segona pasqua.