No hi havíem anat abans a aquesta trobada, però feia bona pinta i a més tant el David com l'Alfonso s'ho havien pogut combinar per anar-hi, així que vam prendre la decisió d'assistir-hi, però durant la setmana les previsions del temps, que inicialment no eren gaire bones, van anar empitjorant, preveient pluja tots els tres dies i dissabte temperatures entre els 3 i els 8 graus a Pamiers, el que va propiciar que el dijous celebréssim una espècie d'assemblea per whatsapp en la que es va decidir agafar hotel i que els tres catalans ens trobaríem a El Lleó, per coincidir a Pamiers amb l'Alfonso, que tenia tot el dia per arribar-hi des d'Hendaia.

El matí de divendres, molt tapadot, havia aguantat sense ploure i teníem l'esperança que aguantés així durant el viatge, però no havíem fet ni trenta quilòmetres que vam haver de parar a Cal Bassacs per enfundar-nos els impermeables.

Com que havíem sortit més tard del previst i havíem hagut d'aturar-nos a equipar-nos per a la pluja, vam agafar el túnel del Cadí, però no pensàvem agafar el del Puymorens, primer perquè és un coll que ens agrada força i segon perquè estava tancat per obres de reacondicionament, tal i com s'indicava en els panells lluminosos de la carretera.

Ens havia deixat de ploure abans d'entrar al túnel del Cadí, però el cel seguia molt tapat i amenaçador i a mesura que pujàvem al Col de Puymorens la temperatura anava baixant ràpidament, just a la inversa que la humitat, que va arribar a ser tan alta que no sabies si plovia.

En coronar el port a 1.915 m. d'alçada, la humitat es va fer boira i no una boira qualsevol, sinó una de ben atapeïda. La nostra vista, amb la visera del casc oberta, no arribava més enllà de quinze metres (potser ni això), el que ens va obligar a passejar més que a circular. Van ser gairebé vuit quilòmetres que es van fer llarguíssims.

Vam arribar a l'hotel de Pamiers i vam fer el check-in, extranyant-nos de no trobar-hi l'Alfonso, pel que vam deixar els trastos i vam anar ràpidament cap a les instal·lacions on se celebrava el Dermochrome 2013, on només vam veure unes poques motos de l'organització, les del bike show i una Harley, al costat de la qual vam aparcar, mentre ens acompanyava una fina i insistent pluja.

Ens vam inscriure, vam fer una merescuda cervesa a la barra de fora i vam decidir tornar cap a l'hotel (molt més fàcil de trobar que no pas la concentra) a esperar l'Alfonso, no sense abans dir a l'organització que si passava per allà l'enviessin a l'hotel.

Com que s'estava fent prou tard, vam decidir sopar alguna cosa al McDonald's que hi havia al davant, des d'on podíem controlar l'entrada a l'hotel, abans no ens quedéssim sense poder menjar res.

Quan ja començàvem a estar preocupats de debó (teòricament havia sortit al matí i ja eren les onze de la nit), va arribar l'Alfonso, calat de dalt a abaix i gelat de fred. Les seves explicacions sobre haver sortit per la tarda, el mal temps i la ridícula velocitat a la que havia hagut de circular per les moltes rotondes i travessies no ens van semblar pas lògiques del tot, però com a mínim no havia passat res greu.

Com que estava plovent amb ganes i a la visita que havíem fet a la concentra no havíem vist gaire ambient, vam demanar gel al McDonald's, a la màquina de recepció vam comprar unes Coca-Coles i vam anar a una de les habitacions a xerrar mentre obríem les ampolles de patxaran i Bacardí que havíem portat, amb el resultat d'acabar anant a dormir a les sis del matí.

Quan vam llevar-nos, ens vam arreglar i sortint de la dutxa jo vaig relliscar i vaig posar el braç per aturar el cop i el que vaig aconseguir va ser fer-me mal a l'espatlla. Esperant que la contusió no fos gaire important, vaig refredar la zona afectada i vaig sortir a comprar alguna cosa per esmorzar, trobant-me pel camí amb l'Alfonso, amb qui vam comprar unes típiques napolitanes de xocolata.

Poc a poc, vam anar activant-nos. Vam esmorzar tots plegats i vam començar a fer plans pel dia, que consistien bàsicament en anar cap al lloc de celebració del Dermochrome.

Com que el dolor era molt intens, vaig decidir quedar-me descansant a l'habitació mentre els altres tres teòricament anaven cap a la trobada. La realitat és que van anar a fer un cafè en un bar proper i que després van anar a una farmàcia a comprar-me iboprufeno i un cabestrell.

Després de deixar-me les compres, van anar cap al Dermochrome i jo vaig decidir trucar al RACC per posar-hi fil a l'agulla a una situació que empitjorava enlloc d'anar a millor. En arribar al Dermochrome, el primer que van fer va ser fixar-se en les motos del bike show.

També hi havia alguns cotxes clàssics americans restaurats amb molt bon gust mereixedors d'invertir una mica de temps en mirar-los i fotografiar-los.

A l'interior de la sala, sorprenentment molt ben decorada, hi havia concerts i tatuadors treballant amb la pell i els colors, a més de pin-ups i una llarguíssima barra.

Mentre dinaven alguna cosa en una de les paradetes a l'exterior, a mi em recollia un taxi i em duia a l'hospital de Foix, on em van fer radiografies i em van explorar, determinant que només patia una forta contusió i que el braç havia de restar immobilitzat un mínim d'una setmana.

En tornar de l'hospital, el David i la Núria estaven descansant, mentre que l'Alfonso encara estava a la trobada, així que vaig aprofitar per fer una mena de dinar-berenar, doncs esperant el taxi no havia pogut menjar res des de l'esmorzar. Finalment, ens vam retrobar i vaig explicar el que m'havia dit el metge.

Vaig estar gestionant amb el RACC la recollida de la moto i va venir una grua per endur-se-la (no vegis com va riure el de la grua quan li vaig explicar que la moto estava bé i que jo m'havia fet mal en sortir de la dutxa), però finalment va ser la Núria qui va acostar la moto fins la base, que era propera, doncs així s'estalviaven pujar-la a la plataforma i haver de lligar-la.

Mentre la Núria, el David i l'Alfonso començaven a sopar al McDonald's, va arribar el taxi que havia de dur-me a Sitges, així que vaig haver de sortir corrent gairebé sense ni dir adéu i ells en acabat van tornar a gaudir dels concerts, shows, música i ambient del Dermochrome 2013.

El matí de diumenge hi havia encara activitats programades, però van decidir tornar relativament aviat per no haver de patir amb l'hora a més de la pluja. De fet, no es van poder ni acomiadar de l'Alfonso, que encara va sortir més d'hora.

En el meu viatge de tornada ja els havia avisat que poc més enllà de Foix se'ns havia posat a nevar i que no ens havia parat fins al túnel del Cadí, però que la carretera estava neta i salada. A ells els va començar a Ax-les-Thermes i per això es van aturar per veure què passava.

Des d'allà em van trucar i jo vaig veure per internet que la neu estava agafant i que en algunes carreteres era necessari portar cadenes per poder circular, el que va aconsellar que reculessin i anessin a buscar una via alternativa per anar cap a Perpinyà i evitar la neu i va resultar un bon passeig per la ruta dels castells càtars.