Després del jacuzzi i l'esmorzar a l'Hotel Costabella, vam sortir de Girona per l'N-II direcció nord per dirigir-nos cap a Perpinyà, on anava a celebrar-se la potonejada en favor del català.

A l'alçada de Figueres, vam deixar l'N-II per agafar l'N-260 en direcció a la costa, de tal manera que vam creuar la frontera que separa els estats espanyol i francès entre Portbou i Cervera (Cerbère pels parisins).

En arribar a Perpinyà, vam anar directament a fer el check-in a l'Hotel Ibis Budget que teníem reservat i després de deixar els trastos, cap al Castellet, que estava allà a la vora.

A la Plaça de la Victòria vam inscriure'ns a l'acte i vam fer-nos el potó corresponent davant d'un dels fotògrafs que donaven fe, mentre se succeïen les mostres de folclore català.

Ens dirigírem cap a la Plaça de la Llotja, on vam fer un petit mos per aguantar fins l'hora del sopar (l'esmorzar havia estat de campionat) i on també hi havia taules per inscriure's a la potonejada.

A la Rue Louis Blanc ens vam creuar amb tres colles castelleres de la Catalunya Nord, entre elles els castellers del Riberal, que tenen la seu al local social d'Aire Nou de Baó, on ens van acollir als Motards Independentistes el cap de setmana del Lipdub pel català, que feien caminar pilars de dos i de tres.

A totes les places on se celebrava la potonejada hi havia paradetes comercials i d'entitats i en una d'elles vam trobar un llibre que no descarto adquirir en algun moment. A més, vam poder parlar amb l'Hervé Pi, enfeinat en lluitar pel país, com sempre.

A la Plaça d'Aragó, com a la resta, hi havia un escenari on se succeïen les actuacions, donant-li un caràcter festiu i participatiu a la reivindicació.

Com van fer els castellers, animant amb les seves actuacions el recoregut entre places, un grup força actiu i sorollós no va parar de voltar fent sonar els timbals per fer-nos ballar la batucada.

Vam tornar cap a la Plaça de la Victòria per prendre una cervesa artesana, veure els últims actes de la jornada i esperar que arribés el grup dels Motards Independentistes, tot i que finalment vam acabar marxant a descansar a l'hotel sense que no haguessin arribat pas.

Durant la festa ens havien donat un flyer en el que s'anunciava un concert d'Els Pets a tocar d'on teníem l'hotel i a tocar del Castellet i vam pensar que estaria bé veure'ls en aquestes condicions i més si tenim en compte que a la Núria li agraden força. Així, després de descansar un parell d'hores a l'hotel, vam anar a comprar les entrades i vam sopar un kebab en un local proper.

Primer va actuar com a teloner el grup Blues de Picolat, un conjunt de la Catalunya Nord que feia vint anys que tocava blues cantat en català i que ens va agradar molt.

A un quart de deu de la nit (un quart d'hora tard), van aparèixer a l'escenari Els Pets, que es van esforçar per fer-ho passar bé a un públic majoritàriament vingut de la Catalunya Central (hi havia gent de la Catalunya Nord, com l'Elisabet, la periodista de Ràdio Arrels, a qui vam saludar) durant gairebé dues hores.

Per acabar la nit, vam entrar en un animat bar que ens venia de pas i allà ens vam quedar fins que el van tancar i això que els cubates eren petits i cars!