La reunió no començava fins el dissabte a les quatre de la tarda, així que per un cop vam sortir de Sitges el dissabte al matí (sorprenentment) no massa tard.

Malgrat que feia bon dia i que ens agrada molt més passar per la carretera del Pantà de Foix i així evitar-nos el trànsit de Cubelles i Cunit, aquest cop vam preferir seguir per la costa perquè havia estat plovent, el terra estava moll i la referida carretera és molt humida.

Com que la intenció havia estat sortir d'hora, ho havíem fet sense esmorzar, així que vam haver de parar a fer un mos al Bar El Semàfor de Riudecols, on ja ens havíem aturat més d'un cop.

Abans d'arribar a Alcañiz, vam desviar-nos per Castelseràs per circular per carreteres desconegudes i amb menys trànsit, però en un dels trencalls vam anar a consultar el mapa i ens vam adonar que ens l'havíem deixat a casa, així que vam tornar a agafar la nacional  una mica abans de Calanda.

En aquesta zona feia més fresca i durant la pujada al Puerto de El Espinazo, de 1.381m d'alçada, encara la vam notar més, doncs el paisatge era majoritàriament blanc i el vent, que ens havia acompanyat durant tot el viatge, encara bufava amb més violència a aquesta alçada.

Des d'aquí, baixada fins a Terol, on ja havíem planificat dinar i aprofitar per fer una miqueta de turisme (el suficient com per decidir si valdria la pena tornar-hi amb més temps).

Després de passar per sota del sorprenent aqüeducte (les columnes tenen obertures per permetre el pas dels vianants), vam anar cap al centre tant per visitar-lo com per buscar un lloc per dinar i allà vaig recordar la decepció que m'havia endut trenta-i-escaig anys abans amb el mític torico.

Vam mirar-nos els menús dels restaurants de la plaça i finalment ens vam decidir per un d'ells que, sorpresivament, tenia l'entrada al carrer del darrera. Això sí, a l'hora de demanar, vam passar del menú i vam demanar com animals (jo, sobretot).

Com que no volíem acabar arribant a les tantes, després de dinar només vam poder visitar el Mausoleo de Los Amantes de Teruel, que obria les portes a les quatre de la tarda i que està bastant bé pel preu que es paga, tot i que vam haver de compartir visita amb un autocar de jubilats d'aquests molests i impertinents.

Vam acabar arribant al càmping de Manzanera vora dos quarts de set del vespre, vam fer la inscripció i quan anàvem a instal·lar-nos ens vam trobar amb en Pasqual de Mototurisme, que ens va demanar si teníem lloc a la nostra habitació i, després d'un petit malentés per la meva part (de vegades no sé ni comptar), que va acabar instal·lant-s'hi. Després, al mateix bar del càmping, xerradeta i cervesetes.

Ens vam acostar al poble i vam fer un entrepà en un dels bars mentre vèiem l'empat de l'Espanyol al camp del Saragossa, fent temps per arribar-nos a la Plaza del Castillo, on hi havia encesa la fogata, per veure la desfilada de torxes en honor dels qui ja no estan entre nosaltres.

A la porta de la sala on se celebrava la festa, ens vam acomiadar del Pasqual, que va decidir que ja en tenia prou i que se n'anava a dormir. Nosaltres, vam entrar-hi i després de fer una miqueta de cua, vam prendre una copa, mentre el DJ anava posant música de forma totalment incoherent i aleatòria (Boney M, Bon Jovi, Boney M, Mayonesa, Raffaela Carrá, U2, El Tractor Amarillo, Gangman Style, Born to Be Wild), de tal forma que tampoc no ens hi vam estar gaire estona.

Pel matí, després de dutxar-nos i vestir-nos, vam recollir una mica i vam esmorzar una torrada amb mantega i melmelada (el Pasqual ens va avisar de la duresa de les madalenes) al bar del càmping.

La Estrella de Javalambre (el pin de la concentra) només te'l donen si puges amb la moto per una de les pistes que des de Manzanera s'enfilen a la Sierra de Javalambre fins al punt que determina l'organització i, tot i que hi ha anys que és prou difícil i que les nostres motos no són gaire amigues del terra marró, vam provar-ho.

Un cop dalt, vam recollir el pin, vam esmorzar un donut ofert per l'organització i vam fer-nos algunes fotos per celebrar la fita aconseguida.

Vam tornar cap al càmping per recollir les coses, carregar-les a les motos i deixar la clau de l'habitació i, un cop acabat tot això, vam decidir esperar-nos al pica-pica i al sorteig de regals, sense tenir gaire en compte el viatge que teníem encara per endavant.

El pica-pica va ser espectacular, amb molt embotit i del bo. El sorteig es va fer una mica llarg perquè tenien moltíssimes coses per sortejar i hi havia molta gent que ja havia marxat. Jo em vaig quedar amb les ganes quan van sortejar un joc de discs de fre, doncs havia de canviar els de la 2000 i m'hauria anat de conya.

El cas és que vam acabar sortint gairebé a les tres de la tarda (ja dinats, això sí, amb tot el que vam menjar al pica-pica) i havent d'anar a Sarrión a posar gasolina, quan la nostra intenció era fer ruta fins Morella, visitar-la i tirar cap a Beseit, on teníem reservat un hotel per dormir (la Núria tenia un bono per una nit d'hotel i vam decidir agafar-nos festa el dilluns i aprofitar per fer ruta per aquesta zona).

Vam passar per Rubielos de Mora (NOTA: no confondre amb Mora de Rubielos, que està a poc més de dotze quilòmetres) i ens va semblar maquíssim, així que una altra destinació apuntada per quan hi hagi temps.

A més de la fresqueta que feia (estàvem contínuament passant colls que anaven dels mil als mil trescents i escaig metres i a les bandes obagues de les muntanyes el terra era blanc), anava caient una miqueta d'aigua, l'asfalt no estava en gaires bones condicions i els quilòmetres queien molt poc a poc, però ens estàvem divertint...

A l'alçada de Morella, l'aigua que queia ja era pràcticament pluja, però no vam poder estar-nos-hi de pujar al turó que domina el castell del segle XIII per voltar una mica les muralles medievals.

Se'ns va fer fosc quan coronàvem el port de Torre Miró, així que arribar a l'Hotel La Fàbrica de Solfa i posar-nos còmodes va ser un d'aquests plaers que et fan feliç i que recordes per sempre.

A més de deixar-nos guardar les motos en un magatzem a l'altra banda del carrer, ens van oferir la possibilitat de sopar allà mateix i com que la carta ens va agradar, estava plovent i no sabíem què més podríem trobar obert un diumenge de gener al vespre, vam decidir sopar a l'hotel. Després d'un bany amb sals i aprofitar per descansar a l'habitació, vam baixar al saló de lectura i allà mateix ens van parar la taula per tal que sopèssim a la llum de les espelmes i a la vora de la llar de foc, el que ens va permetre gaudir encara més del deliciós sopar regat amb un chardonnay de la terra.

El buffet de l'esmorzar va ser molt correcte i més si tenim en compte que només érem dos hostes en tot l'hotel, a més, les vistes del pont de pedra sobre el Matarranya des del menjador eren tot un privilegi.

Abans de carregar les motos i sortir de Beseit, vam fer la volta que per cansament i pluja no vam fer la tarda anterior, però l'aire gèlid ens va fer tornar bastant ràpid cap a l'hotel.

A Pinell de Brai vam aturar-nos per contemplar la façana del celler modernista conegut com la Catedral del Vi, però no vam entrar a visitar-lo (una altra visita que haurem d'encabir a l'agenda en un altre moment).

Sí que vam voler visitar el castell templer de Miravet, però resulta que els dilluns està tancat al públic, així que ens vam quedar amb les ganes, però per compensar vam fer una mica més de volta amb les motos, resultant una ruta final bastant maca.