La Núria havia quedat el divendres amb una ex-companya de la universitat, així que vaig anar jo tot sol en el tren fins a Cardedeu, de tal forma que vaig acabar arribant quan els presents ja estaven a mig sopar (les brases no fotien canya i la carn s'anava fent poc a poc, aconseguint que anèssim xerrant tranquilament).

A continuació, vam començar la feina i la primera de les missions era preparar el vodka amb suc de taronja, però no pas preparar-lo de qualsevol manera, sinó amb les dosis ideals i fent servir sucre enlloc de sal (l'any anterior no s'havia aconseguit).

Amb la satisfacció de la feina ben feta, l'equip preparador de vodka amb suc de taronja vam retirar-nos al garatge per tal de relaxar-nos i de pas fer el tast corresponent per a la nostra tranquilitat.

L'equip de preparació de flams, després de l'estrepitós fracàs de l'any anterior (els flams no van cuatllar), va haver d'estar-se a la cuina fins a altes hores de la matinada per tal d'aconseguir la qualitat desitjada, moment en que vam donar per conclosa la vetllada i vam anar a dormir (alguns a casa seva i d'altres allà mateix).

Teòricament, anàvem a llevar-nos ben d'hora i en cas de no fer-ho, els que anaven a arribar de matí ens despertarien, però el cas és que ens hi vam posar més tard del que estava previst, tot i que la feina va anar sortint sota la batuta de la Manolita.

Paral·lelament, vam preparar el dinar per tota la tropa que ja érem allà a aquella hora: sopa de galets de primer i pollastre, gall d'indi i albergínia arrebossats de segon, a més d'un imprescindible aperitiu.

Després del dinar, va arribar la calma i alguns van aprofitar per xerrar una estona i posar-se al dia de les seves vides, altres van fer una mica de migdiada, jo vaig anar a l'estació de tren a buscar la Núria...

Van anar arribant més companys, alguns dels quals ens van agafar el relleu a la cuina i es van posar a fer feina, com fregir el munt de mandonguilles que hi havia per fregir.

Més tard, ja amb pràcticament totes les taules preparades, uns es van posar a fer la salsa mentre altres muntaven els canapès.

Com que cada cop hi ha més criatures, fins i tot s'ha de fer un sopar apart per elles, que no poden sopar tan tard com ho fem nosaltres.

Finalment, vam seure gairebé tots (va haver qui no va poder seure per manca d'espai) i vam començar el sopar, un sopar molt més relaxat que no pas els d'uns anys abans, en els que tothom cantava "Hey, Pitufo, hoy celebramos tu cumpleañoooossss".