Tot i que havíem estat parlant de marxar els quatre dies, aprofitant el pont de Tots Sants, al final no ho vam fer, però sí que vam sortir el divendres al matí, decidits a gaudir d'un dia de moto.

Com que havíem quedat relativament d'hora i jo anava amb la 800, que té menys autonomia, vam aturar-nos just passat Reus en una gasolinera per repostar i de pas esmorzar alguna cosa.

Vam seguir ruta per la N-420, rodejant Falset, Móra la Nova i Móra d'Ebre, per agafar el trencall cap a Casp passat Gandesa. Un cop a la capital de la comarca del Bajo Aragón, seguírem per l'A-221 direcció Escatrón, per desviar-nos cap a Sástago i anar resseguint el Riu Ebre al seu pas per la comarca de La Ribera Baja del Ebro fins anar a petar a l'N-232, que deixàrem al cap de poc per agafar una espècie de camí rural asfaltat que ens va dur fins a Belchite.

A l'entrada del tristament conegut poble de Belchite vam aturar-nos a repostar i a dinar alguna cosa ràpida per continuar viatge (queda pendent visitar les ruïnes de la guerra civil espanyola) sota un cel clar.

En arribar a Cariñena vam haver de tornar a detenir-nos, aquest cop per consultar la ruta que anàvem creant a mesura que fèiem quilòmetres, moment que van tornar a aprofitar per fumar la Núria i el David, mentre el sol començava a caure, indicant-nos que ja no podíem badar gaire.

Un cop a Tarazona, vam anar directament al pavelló on es dorm, però encara no es podia plantar la tenda, així que vam descarregar els bultos i vam anar fins l'altre pavelló, on vam prendre les primeres cerveses i vam xafardejar una mica les paradetes.

Vam tornar cap el pavelló per muntar les tendes i instal·lar-nos i va arribar el Josep amb la dona, que també s'hi va posar i que va agraïr enormement la calefacció, doncs la temperatura un cop s'havia fet fosc havia baixat força i en la moto ho havien patit.

Amb la inscripció tenies dret a una cervesa i un entrepà que ens va semblar una mica justet, així que vam decidir anar a fer un kebab per complementar-lo i problemes vam tenir per acabar-nos-el perquè era enorme! Després, cafè i copa en un bar proper i tornada al pavelló per estar una estoneta de festa.

Pel matí hi havia programat l'esmorzar al pavelló i cap allà em vaig dirigir per menjar-me les dues madalenes i prendre'm el got de llet, però ho vaig haver de fer de pressa perquè començava una visita guiada al casc antic que va començar per la Plaza de España, on hi ha l'ajuntament i ens va portar a través del call jueu i dels voltants de la muralla fins els peus del palau del bisbe i de la parròquia de Santa Magdalena, des d'on les vistes de la Tarazona nova són esplèndides.

En aquell punt, vam baixar fins la catedral, que també vam visitar amb la mateixa guia. Allà ja es va ajuntar la resta del grup, amb qui vaig poder compartir la bellesa del cimbori, la torre mudèjar o el també mudèjar claustre de la restaurada catedral.

A tocar d'allà l'organització i un bar col·laborador ens tenien preparat el que se'n diu un vino español, és a dir un pica-pica acompanyat de vi negre d'ull de llebre.

Llavors vam decidir que era un bon moment per conèixer un bar que en la volta del matí m'havia fet molt bona impressió vist des de fora i realment estava molt bé i no sé si va ser per la decoració de Halloween o per les cerveses que ens vam prendre, però les converses es van desfassar una miqueta.

El dinar va ser de càtering, però fet allà mateix per la mateixa gent que van fer-ho a Perros del Ebro aquest any: de primer vam tenir uns cigrons i de segon carn, tot i que no recordo quina carn era.

Després de dinar, una bona migdiada a la tenda, per després tornar al bar de la Plaza España a prendre una cervesa. I mentre la resta veien el partit del Barça, la Núria i jo ens vam apuntar a una visita guiada a la ciutat en la que se'ns van anar explicant llegendes antigues, acabant pràcticament per anar al sopar que va consistir en fideuà i galta.

Com la nit anterior, vam decidir anar a fer el cafè als locals del poble, de tal forma que vam acabar repetint al pub de les parets plenes de cors, on a més de cafès també hi va caure alguna copa.

En tornar al pavelló, els ànims ja no estaven tan alts i el cansanci es notava, però tot i així encara vam aguantar una estoneta, tot i que va ser una pena perquè els grups estaven força bé.

Tot i que les previsions ja ho havien deixat prou clar, com que el dissabte va aguantar sense ploure, encara teníem alguna esperança de tornar sense pluja, però ja durant la nit es va posar i al matí estava molt tapat, semblava que es taparia més i plovia, així que recollir i empaquetar els trastos encara va ser amb menys ganes del que és habitual.

La visita en grup a l'Ecce Homo de Borja es va suspendre pel mal temps, tot i que les entrades que ens hi havia incloses a la bossa de la inscripció seguien sent vàlides, així que l'únic que ens quedava per fer era fotre'ns els ous ferrats amb patates i xoriço que ens havien de donar forces per la tornada cap a casa.

Com que el Josep i senyora anaven a passar una vetllada romàntica en un hotel de Lleida, sempre es té més pressa per tornar cap a casa i el mal temps aconsellava rutes el més segures possibles, vam agafar direcció Saragossa i en arribar a l'N-232 vam aturar-nos a posar gasolina.

Vam arribar a Saragossa i vam agafar pels Monegros, arribant a Lleida ens vam acomiadar tot desitjant ser nosaltres els que teníem un jacuzzi esperant-nos i a l'alçada d'Igualada la Núria i jo ens vam desviar direcció Vilafranca del Penedès.