Un dia més, ens vam llevar a les set, vam recollir, vam esmorzar a l'hotel (177 € amb l'esmorzar -senzillet- inclós tots sis) i a les nou ja sortíem amb la intenció d'arribar a Berga, però encara sense haver definit tota la ruta.

Poc abans d'agafar l'autopista, la Núria es va aturar un moment per tancar bé l'alforja i el Pedro va decidir aturar-se una mica més endavant, de tal forma que es van formar dos grupets: el cotxe i jo per una banda i les altres dues motos per l'altra, doncs obres a la carretera i l'intens trànsit van impedir que ens trobéssim durant una quarantena de quilòmetres, quan vam aturar-nos en una àrea de servei per esperar-los.

Vam tornar a aturar-nos a l'alçada de Béziers per repostar i decidir la ruta. A l'alçada de Perpinyà, vam deixar l'autopista i vam agafar l'N116 cap a Prades.

Vam arribar a Vilafranca a quarts de dues i vam buscar on aparcar els vehicles. La Núria i jo no hi havíem estat mai, tot i passar-hi pel davant un munt de cops, però el Jordi i la Rosa sí que hi havien estat i fins i tot havien fet un àpat, així que vam anar pràcticament de dret a l'Auberge Saint Paul, on vam dinar (160,50 €), com estava fent la majoria de la gent a aquella hora.

Es tracta d'una vila distingida amb el segell d’un dels Pobles Més Bells de França que manté la ciutat medieval fortificada per Vauban, així que era una elecció perfecte per aturar-nos una bona estona, dinar i fer el turista, doncs està totalment esfocada a això. El que no vam tenir temps de fer és visitar la fortificació que queda per damunt de la vila, però sí que vam poder comprar alguna coseta.

A quarts de cinc de la tarda i quan encara feia moltíssima calor (estàvem per sobre dels 30º C i nosaltres quatre dies abans encara estàvem a Escandinàvia), vam sortir de Vilafranca del Conflent per continuar la ruta.

Vam fer ruta cap al sud, però les motos per una banda i el cotxe per l'altra. Ens vam trobar a la gasolinera a l'entrada de Puigcerdà i vam continuar en direcció a Berga, on vam acabar arribant a quarts de set de la tarda.

Volíem treure el Micra del garatge i ficar-hi les motos i el remolc, apart de la furgo del Pedro que ja hi era, però el Micra no va engegar i vam haver d'avisar a l'assistència. Ens vam esperar a la terrassa del Bar Sol tot prenent una cervesa de benvinguda. Després, un cop còmodes, vam anar a sopar al Bar Blasi.