En un petit parc allà mateix, les figures de nens plorant ens recordaven els horrors de les guerres i en especial representaven un memorial al nens finesos evacuats a Suècia durant la Segona Guerra Mundial.

Vam travessar el riu Tornio per entrar a Finlàndia, doncs el riu fa de frontera, a més de donar nom a la ciutat que va pertànyer a Haparanda fins que Suècia va cedir Finlàndia a Rússia el 1809.

La principal diferència a l'hora de circular per Suomi (el nom del país en el seu propi idioma), és que el trànsit és molt menys intens que per Suècia. A més, els boscos són molt més atapeïts i està ple de senyals de precaució per rens i ants.

En els cent-i-escaig quilòmetres des de Haparanda fins Rovaniemi vam veure un munt de senyals avisant-nos de la presència d'un radar, però a diferència de Suècia, veure el senyal no era sinònim de veure el radar. A més, eren d'un model més antic, com el de l'autovia de Castelldefels sortint de Barcelona, que va posat en alt, el que passa és que estaven posats de cara o bé per controlar els vehicles del carril contrari. El cert és que ens van fer circular per sota del límit màxim de velocitat en tot moment.

En arribar a Rovaniemi, vam dirigir-nos, amb l'ajuda del GPS, al Hostel Rudolf, on havíem reservat habitacions per internet un dia abans per 177 €. L'aparcament era a la part del darrera i a la part del davant un cartell t'indicava que havies d'anar a un hotel a uns vuit-cents metres a buscar la clau, és a dir que vam haver d'agafar el cotxe per recollir la clau.

Ens vam instal·lar i vam anar a les zones comunes a parar taula per sopar (a Finlàndia era una hora més tard) i per connectar-nos a una deficient xarxa wifi per veure si teníem resposta al mail per reservar per dormir a Nordkapp.

Tot i que ens va semblar que Rovaniemi no tenia gaire a veure (ens va semblar una ciutat soviètica de les que es veuen als reportatges, fins i tot els cotxes -o molt vells i atrotinats o de luxe i nous- i la gent ens van donar aquesta impressió), vam sortir a donar una volteta pel centre amb una temperatura molt agradable per ser gairebé les dotze de la nit i ser a deu quilòmetres del Cercle Polar Àrtic.

Vam veure un bar anomenat Hemingway's que feia bona fila i vam entrar a prendre alguna cosa i va resultar un bar molt acollidor on vam passar una estona força agradable.

En sortir del bar, vam desfer el camí cap a l'alberg i tot i ser la una de la matinada, seguia sent de dia i fent bona temperatura, tot i que les moltíssimes referències al Pare Nöel ens fessin pensar en neu i fred.