El divendres la Núria tenia mandra de baixar a Barcelona, però com que aquest és un event al que no falta mai el Jaume i el David i el Miguel Ángel havien anunciat que s'hi passarien, m'hi vaig arribar per descobrir que hi havia força gent.

Mentre donava una volteta a veure si me'ls trobava, vaig aprofitar per mirar-me algunes motos i vaig fer ben fet perquè vam trigar una estona a trobar-nos, doncs com que el preu de la cervesa és força alt, havien anat a prendre'n una a un bar proper.

Finalment, però, ens vam trobar i vam aprofitar per voltar una mica i, com no podia ser d'una altra manera, fer-la petar i riure una estona.

Una de les activitats típiques del Harley Days és anar a l'stand oficial de la marca i pujar en les diferents motos que hi ha exposades.

No vam trigar gaire a agafar-nos uns entrepans i unes cerveses per sopar alguna cosa i després vam arribar-nos al nou local dels Jokers, doncs el Tete ens va dir que ens hi passèssim i així el coneixíem i celebràvem el seu aniversari.

L'endemà ens hi vam arribar la Núria i jo i el primer que vam fer va ser un cop d'ull a les motos participants al bike show, que ens va decebre bastant i no només perquè hi hagués una moto dedicada a la selecció espanyola de futbol...

Finalment, s'hi van presentar un bon grapat de motos, però la veritat és que n'hi havia molt poques d'interessants i desconegudes i això que la setmana següent hi havia la concentra i el bike show de Faro!

Encara vam tenir una miqueta de temps per passar-nos per l'stand de Harley-Davidson per seure en alguna de les motos i fer la foto que ens recorda aquell moment.

Vam dinar al centre comercial que hi ha a Les Arenes, en el restaurant que està al costat del museu del rock i a la tornada cap el recinte de Montjuïc, ens vam anar fixant en les moltíssimes motos aparcades a les voreres.

Va ser aleshores, just quan tornàvem a entrar al recinte, quan ens vam trobar amb el Jaume i amb el Wolf, amb els qui vam accedir-hi des de Plaça Espanya entremig de la gentada que pretenia fer el mateix que nosaltres. Més tard, saludaríem altres coneguts i fins i tot ens van presentar un motard noruec que ens va dir que passèssim pel seu clubhouse a Trondheim.

Sembla molt recurrent, però l'stand de la marca és pràcticament l'únic divertiment que hi ha, doncs no és una concentra on beure (la beguda és caríssima), xerrar i fer festa (sense lloc per dormir, impensable) i tampoc no és una fira amb novetats d'algun tipus o interactivitat d'alguna mena. Sembla ben bé que es dissenyi pensant en la gent de fora del món de la moto.

Més tard va arribar l'entrega de premis del bike show i vam anar a fer una cerveseta tranquilament mentre ens assabentàvem que per l'entrada de dalt les coses no estaven tan tranquiles, però com que és una cosa que no va amb nosaltres...