Com és habitual en els Despertaferro quan fan una sortida en direcció nord, el lloc de trobada va ser l'estació d'autobusos de Fabra i Puig, on, sorprenentment, no vam ser dels primers, però tampoc dels últims.

Al cap de ben poquet, va arribar qui faltava i vam sortir per la C-17 en direcció a Sant Joan les Fonts a marxa tranquila, trobant-nos amb el Telm passat La Garriga i amb el Dídac abans d'arribar a Vic.

Un cop travessat el nucli urbà de La Canya, calia girar a l'esquerra, en direcció contrària a Sant Joan les Fonts per després agafar el camí que et duia a la casa de colònies que teníem reservada.

En arribar a l'entrada, vam aparcar les motos per no tocar-les més fins l'endemà i vam procedir a descarregar els bultos i prendre possessió de les habitacions.

Just acabats de refrescar-nos a la piscina, vam entaular-nos per dinar plegats, tot i que vam haver de repartir-nos perquè no cabíem en una sola taula.

En acabat, vam tornar a fer l'animal a la piscina i quan ja pensàvem que era hora de sortir perquè ja teníem les mans molt arrugades, van arribar la Maribel, la Georgina i el Jaume i vam continuar fent la foca a l'aigua.

Com que no en teníem prou, encara vam organitzar un partidet de futbol (per dir-li d'alguna manera) entre la jovenalla (tristos perdedors) i les velles glòries (justos guanyadors).

Ja no va quedar temps per gaire més abans del sopar que vam haver de compartir amb els crits per culpa del futbol de la gent de l'altre grup que hi havia allotjat. Després van venir les coques i el cava i vam començar a jugar, alguns a jocs clàssics amb més o menys èxit i d'altres a un joc que es va inventar el Miquel per tal d'emborratxar-nos.

A partir d'aquest punt, la cosa es va desmadrar ja del tot, encara que hi va haver qui va tenir ganes i l'estat adient per anar al poble a tirar petards, doncs en estar en una zona boscosa estava prohibit llençar-ne al voltant de la casa de colònies.

El matí es va llevar esplèndid i alguns el van aprofitar per tornar a la piscina, mentre que altres prou feines vam tenir a llevar-nos, dutxar-nos i trobar la roba per vestir-nos.

Com que el camí era complicadot i ara ens tocava fer-lo de baixada, el vam anar fent d'un en un per no molestar-nos i a alguns ens va tocar baixar més d'una moto. Però com que s'ha d'aprofitar qualsevol oportunitat, va haver una senyoreta que va ampliar el seu book utilitzant la meva moto.

Vam posar gasolina a la gasolinera de La Canya i ens van dir que per no tornar directament cap a casa, millor fer una mica de ruta i passar per la caseta que té el Jose a Can Fornaca i així saludàvem a sa germana, la Charo.

En arribar a casa del Jose, va resultar que ens havien volgut preparar un pica-pica per recuperar forces, però es van confondre i en comptes d'un pica-pica van preparar un dinar  i en comptes de preparar-lo per nosaltres, el van preparar per tres o quatre vegades la gent que hi érem.

Mentre el menjar anava acabant amb la gana i els nens es banyaven a la piscina, van aparèixer unes pistoles d'aigua amb les que ens vam quedar xops de dalt a baix.

Després d'ajudar a recollir una mica (no gaire, la veritat), ens vam acomiadar dels que es quedaven i vam sortir en direcció a casa, acomiadant-nos poc a poc dels qui s'anaven separant del grup.