Vam trobar per internet una oferta per passar un cap de setmana a Loarre i vam decidir aprofitar-la i, a més, com que era prou bona, agafar-ne una altra i ja decidiríem amb qui anar-hi o a qui regalar-li. Als pocs dies, ja teníem decidit que hi aniríem amb la Txaro i amb el Pedro, el problema va ser trobar una data, perquè tenen l'agenda ocupadíssima! El divendres, la Núria i jo ens vam trobar a la gasolinera de la sortida 515 de l'A-2.

La ruta va ser l'habitual per anar a Pamplona, evitant l'autovia de Binéfar a Osca i circulant per l'antiga nacional, que et permet un bon ritme tant pel traçat com pel poc trànsit.

Tot i que ho tenien bastant més a prop que nosaltres, el Pedro i la Txaro van acabar arribant més tard que nosaltres. Però van ser més ràpids a l'hora de demanar unes cervesetes al bar de la plaça, just abans de sopar força bé a l'hotel i acabar la vetllada a la terrassa ben entrada la matinada.

Pel matí, la Núria i jo ens vam llevar prou tard, quan ja s'havia acabat l'hora d'esmorzar i el Pedro i la Txaro ja duien una estoneta esperant-nos.

Un cop recuperats, vam agafar les motos (bé, la Núria no tenia ganes ni de conduir i em va fer agafar la moto que havia portat ella per dur-la de paquet) i vam acostar-nos a veure el famós castell.

Després de donar una volteta (no vam poder visitar el castell perquè estàvem pràcticament fora de l'horari de visites) i prendre alguna cosa, vam anar a dinar (molt bé i a bon preu) al càmping que hi ha a la vora.

Per la tarda, vam fer una mica de migdiada i una volteta pel poble, que té algunes cases força maques i un pont romà, i després vam sopar tranquilament a la terrassa d'un bar.

El diumenge sí que ens vam llevar amb temps suficient per aprofitar l'esmorzar i un cop fet el check-out a l'hotel vam sortir de Loarre en direcció a Osca.

Un cop al centre, vam aparcar les motos i vam donar una volteta per la capital aragonesa que tants cops voregem i vam descobrir bars (estaven fent una oferta molt bona de tapa amb copa de cava que vam aprofitar), carrers i edificis, entre ells la catedral, que valia la pena conèixer. Després, però, va arribar el trist moment del comiat.