Ens vam trobar a l'àrea de servei de la sortida 514-515 de l'A-2, entre Cervera i Tàrrega, un lloc on es pot repostar, prendre alguna cosa i fins i tot dinar o sopar, segons convingui.

La ruta, guapíssima, doncs si deixem de banda els pocs quilòmetres d'autovia (en el nostre cas, van ser els cinquanta que hi ha d'Igualada a Anglesola), la carretera que passa per Balaguer i arriba a Alfarràs (on ens va fallar la brúixola) és un plaer de l'avançament i la que puja fins a Benavarri és ràpida i divertida. A partir d'aquí, a la carretera N-123 el paisatge és espectacular, amb l'embassament de Barasona a tocar, després hi ha el camí cap a La Puebla de Castro, estretet i tranquil i amb bones vistes des de la coronació de l'Alto de San Roque i fins arribar a El Grado, on s'agafa l'A-138 direcció Aínsa per encarar l'N-260, no tan ràpida com l'anterior, però un altre plaer per a la conducció.

Tal i com vam arribar al càmping d'Oto, vam trobar-nos amb el Luís Mari, la Idoia, la Iratxe, el Mitxe i l'Alfonso, que acabaven d'inscriure's a la concentra i estaven a punt de descarregar les motos.

No estava pas a reventar, però sí que hi havia bastantes motos i tot i que predominaven les motos de turisme i les trail, hi havia també moltes custom, algunes d'elles espectaculars.

Entre bromes, cerveses i trucades a casa dient "estic bé, el viatge sense problemes", vam començar a instal·lar-nos, tot muntant les tendes i preparant els matalassos i els sacs de dormir mentre el sol començava a amagar-se darrera les muntanyes.

Al bar del càmping vam començar a relaxar-nos prenent alguna cosa, mentre ens trobàvem amb altres coneguts, com la gent de Mototurisme, amb la incansable Cristina al capdavant, que ens havien pres avantatge en el consum de cervesa o el teclista d'Abba, que a més era veí nostre a l'acampada.

Ens vam acostar al cobert on hi havia preparades les taules per sopar una hamburguesa amb enciam, ceba i tomàquet en el seu panet i una salsitxa de frankfurt tamany XXL, acabadetes de fer a les planxes que hi havia al costat.

Buscant un ambient una mica diferent i prendre un cafè, ens vam acostar a Broto, però ens vam trobar un poble buit, amb un pub en el que els únics clients vam ser nosaltres cinc i amb uns cartells si més no curiosos.

Així que el bon seny que tots tenim encara que de vegades sembli que no, ens va aconsellar no continuar prenent cubates en aquelles circumstàncies i tornar al càmping a aparcar les motos definitivament per aquella nit.

Vam arribar tot just per escoltar les últimes notes de l'última cançó que va tocar el grup que tocava aquella nit, però la festa va continuar mentre saludàvem coneguts, coneixíem gent i l'anàvem fent petar de valent.

Acabada la festa i amb la barra del bar tancada, un cop més ens va abandonar el seny quan vam decidir que era millor seure a la terrassa a fotre-li canya a una ampolla de patxaran que havia portat el Kunta, enlloc d'anar-nos-en a dormir, tal i com va fer la Núria o ja havia fet una estona abans el Jaume.

Després d'esmorzar, va sortir la ruta, que ens va endinsar al Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, que no cal explicar que és espectacular, tot i que els nostres cossos no estaven com per carregar una motxilla a l'esquena i començar a pujar muntanyes... És lògic, doncs, que ens apalanquèssim a les taules que hi havia davant del bar i la botiga de souvenirs que hi havia allà on acaba l'asfalt i comencen els camins.

De tornada, vam aturar-nos al Camping Ordesa, on vam poder descansar una mica més alhora que aprofitàvem el pica-pica compost per patates fregides, un trocet de pa amb tomàquet acompanyat de pernil i una beguda amb què ens va ajudar a passar la gana i la sed l'organització.

En acabat, vam tornar cap a Broto ja cadascú per la seva banda i vam aparcar a tocar del riu Ara per anar a dinar a una pizzeria que hi havia a la vora amb bons preus i bon menjar.

Vam tornar cap al càmping per fer una reparadora i merescuda migdiada i així vam tenir forces per sortir una altra vegada de ruta, aquest cop fins una plaça de Torla, on ens van donar el berenar, que es composava de patates fregides, cacauets, embotits de la zona i pa, a més de la beguda. El trist, però, va ser el comportament de la gent, apalancant-se el menjar que li anava fotent a l'organització, que tampoc no feia pas res per evitar-ho: patètic i lamentable!!!

De tornada, vam voler visitar el nucli d'Oto, doncs ja que el càmping hi pertanyia, no estava de més arribar-nos-hi. La veritat és que és maco, destacant-hi una torre defensiva del segle XVI i l'església, de tal forma que el passeig va resultar força agradable.

Com és constum en nosaltres, a una estona d'activitat la precedeix i la segueix una altra estona de relax, per tant ens tocava prendre'ns-ho amb filosofia i vam decidir fer-ho a la terrassa del bar del càmping entre clares de cervesa i un gelat almendrado.

Així, vam fer temps fins l'hora del sopar, que prometia molt, doncs es tractava de chuletón de ternera del Valle de Oto i la veritat és que no ens va decebre gens ni mica. La cua, això sí, va ser llarga, però és normal si es vol servir la carn calenta, el que ja no és normal és que el postre volès com va volar, a l'estil del berenar... Poc després del sopar, vam anar a dormir, doncs el dia havia estat llarg.

Pel matí, ens vam llevar, vam esmorzar la magdalena que et donaven acompanyant el cafè amb llet, ens vam dutxar, ens vam vestir i vam recollir la tenda i la resta de coses que havíem de carregar a les motos.

Amb tots els trastos carregats, ens vam acostar al "menjador" de la concentra per participar activament a l'almuerzo, doncs així sortíem amb la feina feta i ens estalviàvem aturar-nos a menjar pel camí.

La nostra intenció era tornar per on havíem vingut i el Kunta va decidir unir-se'ns i fer un trosset amb nosaltres tot i que no li anés de pas.

Poc abans d'arribar a Benavarri, vam haver de travessar un núvol de mosquits que ens va deixar al Kunta i a mi amb tot de cadàvers a la cara i que ens va obligar a rentar-nos-la a fons a la font de la plaça del poble.

Després de prendre alguna cosa fresqueta a la terrassa del famós Bar Sol y Sombra, vam separar-nos del Kunta i vam seguir camí cap a casa.