Vam anar a dinar a casa del Mec i la Montse Blanco a Espinalbet i així vam poder conèixer per fi la casa on viuen, que està molt bé, i gaudir d'una paella fantàsticament preparada pel Mec i d'una ensaimada de Mallorca que va portar la Núria Bonet, però tal i com s'anunciava des de feia dies, va començar a ploure i, sorprenentment, també a caure pedra.

Vam dinar tranquilament, tot pensant que ja deixaria de ploure, però no va ser així, com tampoc va deixar de caure pedra (no en queia massa ni massa gran) i quan vam treure el cap per la finestra el panorama era espectacular, tot blanc i amb un gruix de més de deu centímetres de pedra, que feia l'efecte de ser neu. Les motos les teníem aparcades al voral de la carretera BV-4243, sobre terra, així que vam haver de suar de valent només per treure-les d'allà i encarar-les cap avall sobre l'asfalt. La resta, ja us ho podeu imaginar, superlents i aprofitant les roderes d'alguns cotxes que havien passat. Arribant a Berga, ja no hi havia pedra, però ens va estar plovent a bots i barrals fins a Manresa.