Barbacoa
a ca'l Dídac |
Vam arribar a casa del Dídac i la Sara i no ens va sorprendre trobar-nos-la a ella cuinant, mentre la resta només miraven. |
|
|
|
|
|
|
Això
sí, semblava que ja estava la resta a punt per començar fer
brases per coure la carn, tot i que més tard vam poder
comprovar que no era tan fàcil com semblava... |
|
|
|
Van
arribar el Ferran i l'Eva i vam començar a fer l'aperitiu a
la terrassa del darrera, que és grandiosa i té molt bones
vistes tant al barri com a l'skyline de la ciutat. |
|
|
|
Mentre anàvem fent l'aperitiu i prenent unes cervesetes per calmar la sed i aguantar la calor, la barbacoa anava fent la carn que ens havíem de menjar més tard. |
|
|
|
|
|
|
Més tard, el Dídac va intentar accelerar el procès de cocció amb la tècnica de l'eixugador de cabell, mentre la Sara li deia que ompliria la carn de cendra i la barbacoa decidia que ja en tenia prou amb dues potes, tot i que la força de la gravetat no hi estés d'acord i haguèssim de còrrer per salvar la carn i acabèssim amb mètodes alternatius. |
|
|
|
A
les postres s'hi van sumar el Jaume, la Maribel i la
Georgina i van consistir en un pastís meravellosament
preparat per l'Eva, que tot s'ha de dir, ens va utilitzar de
conillets d'índies, doncs mai no n'havia fet cap d'aquests. |
|
|
|
Feia
molt bon temps, estàvem molt còmodes, la Georgina estava
jugant i tot i que la Sara ens va haver de deixar, encara hi
vam estar una bona estona gaudint de la bona companyia. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Va arribar l'hora de recollir i ens hauríem escaquejat vilment, però el Dídac va tenir l'errada de comentar-nos que tornar a entrar la taula fins el menjador era tota una odissea en la que havies d'obrir un armari per tal que passessin les potes d'una habitació a una altra, així que el Ferran i jo vam assumir el repte i fins i tot vam acabar fent una passada extra per la cuina. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Un cop al menjador, vam admirar les katanes del Dídac mentre ens explicava quatre detalls sobre elles per impressionar a uns ignorants en la matèria com nosaltres i el Ferran feia tonteries de les seves. |
|
|
Un cop al carrer, només quedava acomiadar-nos, tal i com ho havíem fet amb el Dídac a casa seva, i va ser el moment que va aprofitar la Georgina per pujar en una de les nostres motos. |
|
|
|