Aquest cop, la Núria i jo vam trobar-nos al Burger King que hi ha a tocar de l'N-340 a l'alçada de Coma-ruga, així jo vaig poder aprofitar i menjar alguna cosa, doncs no havia tingut temps per dinar.

La següent aturada va ser ja a Benicarló, on vam entrar per buscar un estanc per tal que la Núria podés comprar tabac pel cap de setmana.

Finalment, vam acabar arribant a Alhama de Murcia a dos quarts d'onze de la nit i sense haver-nos trobat amb els Despertaferro (Carles, Eva i Jose), que havien sortit una bona estona més tard que nosaltres i que van aturar-se a sopar pel camí, no com nosaltres, que vam acabar menjant un entrepà de cansalada d'un dels tenderetes que hi havia a la concentra per passar a fer unes cerveses amb el Pere i la Mireia dels Motards Independentistes, que havien baixat tranquilament aprofitant un dia de festa.

Dalt de l'escenari, un dels molts grups que van actuar durant tot el cap de setmana anava repassant clàssics del rock mentre nosaltres seguíem fent consumicions a la barra que regentava l'organització.

A més, van arribar els Despertaferro, que van plantar les tendes, com nosaltres, a la zona d'acampada i ens van acompanyar a l'hora de prendre cerveses a la carpa mentre escoltàvem música enregistrada.

Més tard, vam aconseguir que ens fessin fora del bar (encara no entenc que els divendres tanquin la barra a Mayos, doncs sempre som un bon grup de gent els que estem disposats a fer la nit eterna) i vam intentar continuar la festa fora del recinte (el Jose, el seu nebot i els col·legues crec que ho van fer dins), anant cap al Pub TNT, però ens el vam trobar tancat i vam acabar al Cambalache, on ni la música ni l'ambient ens van convèncer per allargar més allà del que és prendre una copa.

Pel matí, ens vam anar llevant amb la calma i ens vam anar reunint al voltant d'unes taules mentre els nouvinguts anaven esmorzant allò que s'haguessin comprat en algun xiringuito (jo vaig esmorzar una hamburguesa amb enciam i tomàquet per 2 € i la Núria es va prendre un got de llet amb el que convidaven a un tros de bizcocho al que li van afegir sense cap extracost una mica d'embotit).

La ruta prevista es va suspendre (va còrrer el rumor que un bar s'havia tirat enrera a l'hora d'oferir cervesa) mentre va pujar a l'escenari un grup que tocava country.

La calor era forta i el sol apretava de valent, així que no és estrany que mentre ens vam estar mirant les paradetes i vam estar fent el tafaner, no parèssim d'hidratar-nos i de buscar l'ombra.

Se'ns va fer l'hora de dinar i entre les múltiples opcions que et donaven les paradetes de menjar, la Núria i jo ens vam demanar un pintxo per cadascun de txaka embolicada amb salmó fumat, una ració de sardines (3 sardines grosses) a la planxa i un plat (era un bol en el que hi havia pràcticament una ració i mitja normal) per cadascun de paella acabada de fer. Tot això ens va costar només 13 € i anava acompanyat del seu pa, però sense beguda (recordo que la cervesa estava a 1 € el got normal i a 3 € el de litre).

Mentre alguns feien el cafè i allargaven la sobretaula, jo, que sóc una mica cul de mal seient, em vaig donar una volta per la mini exposició que hi havia, on destacaven unes quantes motos per sobre de cartells, samarretes i fotos d'anteriors edicions.

Tal i com tenim el costum de fer i tal i com aconsella el bon seny després de la nit que havíem passat, vam recollir-nos per tal de gaudir d'una merescuda migdiada, tot aprofitant que ja no feia tanta calor pels núvols que tapaven el cel. A més, com que no havia hagut ruta pel matí, ja havíem aprofitat per veure les paradetes i la prova de que va ser una bona decisió és que no vam ser pas els únics que van fer-ne, de migdiada.

Quan vam acabar aquesta activitat tan reconfortant, a l'escenari hi havia un clònic de l'Elvis Presley movent els malucs i animant la gent que l'escoltava a fer el mateix al ritme del millor rock'n'roll.

En plena Sierra de Espuña, concretament al Monasterio Santa Eulalia, vam fer l'aturada de la ruta amb cerveses i patates fregides incloses, no pas al bar The Rock Cafe de Totana, que era el lloc habitual d'aturada de la ruta de la tarda del dissabte.

La tornada, doncs más de lo mismo, tot i que tal i com entràvem a Alhama de Murcia, la Núria i jo ens vam separar del grup per anar al Mercadona a comprar alguna cosa que ens feia falta.

Per sopar vam fer un entrepà i si ens hem de queixar d'alguna cosa és de la massificació perquè tots vam decidir menjar a la mateixa hora, el que va provocar cues i que el menjar no fos tan bo, però el cas és que vam sopar i ho vam fer prou bé (signaria per sopar així a totes les concentres) i vam agafar forces per veure tocar els The Liverpool, que ja us podeu imaginar què tocaven.

El plat fort de la nit, però, estava per arribar i es tractava de la Vargas Blues Band, que ens va fer ballar i gaudir del so de la guitarra d'en Javier Vargas, sobretot quan van versionar magistralment el People get ready o quan van fer embogir tota la concentra a ritme de Born to be wild.

Pel matí, després de dutxar-nos, vam tornar a esmorzar alguna cosa de les paradetes mentre comentàvem es plans que teníem tots per fer la tornada cap a casa.

A la zona d'acampada ja començaven a veure's forats i nosaltres vam contribuir desmuntant les nostres tendes i carregant-les a les motos abans d'acomiadar-nos del Pere i la Mireia, que tornaven d'hora i ràpid, i dels Despertaferro, que ho feien tard (es quedaven a fer la ruta) i ràpid.