Vam trobar-nos tots cinc a Berga i així pujàvem només amb un cotxe, amb el que vam anar fins a La Seu d'Urgell a sopar en una braseria que coneixia la Montse.

Després de sopar, vam entrar a Andorra, vam fer el check-in a l'hotel que teníem reservat i encara vam tenir ganes de fer una cerveseta a l'atrotinat bar de l'hotel, però vam anar a dormir relativament d'hora perquè l'endemà teníem programades moltes activitats i per tant ens havíem de llevar aviat, esmorzar i sortir ja carregats amb tot el que necessitaríem.

Al mateix Sant Julià de Lòria, però dalt de tot de la muntanya, hi ha naturlandia, que s'autodefineix com l'eco parc temàtic dels Pirineus i que es tractava del nostre destí.

I perquè anavem a naturlandia? Doncs perquè havíem comprat uns bonus per pujar al Tobotronc, que és un tobogan de 5,3 km de llargada per trineus sobre rails en els que pots controlar la velocitat tu mateix accionant els frens. La veritat és que a mi em feia una mica de por, però és molt divertit i no em doldria gens tornar-hi a pujar... La llàstima és que només pots fer fotos dels preparatius i de la pujada i si vols tenir-ne una de record de la baixada només ho pots fer comprant-la. Per cert, si us decidiu a anar-hi, recordeu de portar guants, a no ser que sigui en ple estiu, doncs la sensació tèrmica a aquella alçada i a la velocitat que s'agafa és fotuda allà on no vas protegit.

Tot i que vam estar a punt de repetir, finalment vam marxar d'allà després de prendre alguna cosa al bar per anar cap a Andorra la Vella per anar a botigues d'esport (la Montse buscava uns pals per esquiar), farmàcies (la Rosa volia trobar una crema) i botigues de roba (les dones, ja se sap) fins que es va fer l'hora de dinar i vam entrar a El Refugi Alpí, el mateix restaurant en el que vam dinar la Núria i jo tornant d'Estavar a setmana santa, per fotre'ns una raclette i una fondue.

Per ajudar-nos a païr el dinar, vam seguir de botigues fins que se'ns va fer l'hora per anar cap a Caldea,on també teníem un bono per gaudir de les instal·lacions termolúdiques durant dues hores, incloent-hi Mondaigua, un espectacle hidromusical (existeix aquesta paraula?) amb escenografia d'Els Comediants. Tot molt divertit, però això sí, després és una conya haver-se d'arreglar...

Després va venir el sopar en un restaurant del mateix complex amb vistes sobre la gran llacuna interior de Caldea i el merescut descans a l'hotel.

Pel matí, vam esmorzar tranquilament i vam tirar cap a Bellver, on anàvem a dinar, però com que era prou d'hora ens vam acostar a Puigcerdà a passejar pel mercat. La cloenda del cap de setmana no va poder ser millor amb un dinar a ca la Núria.