La sortida oficial dels Motards Independentistes per assistir al lipdub el català a Perpinyà era el dissabte al matí, però per tal d'evitar matinar, a més d'allargar el cap de setmana, nosaltres dos vam sortir el divendres a primera hora de la tarda.

Aprofitant el bon dia que feia, la poca distància i el temps que teníem per davant, vam decidir fer aquesta ruta, on el Coll d'Ares ens va permetre gaudir tot el que ens van impedir fer-ho les obres i el trànsit de l'eix entre Manresa i Vic.

Un cop a Perpinyà, vam fer el check-in a l'hotel que teníem reservat i vam quedar amb el David i la Laia per anar cap al centre a sopar alguna cosa i després fer una copa i una passejadeta.

Al matí, vam llevar-nos i recollir per dirigir-nos cap al castellet, on havíem quedat amb el David i la Laia i amb l'organització del lipdub i res més sortir de l'hotel vam veure una Mobillette meravellosament transformada.

Ens va costar arribar-hi perquè els gendarmes tenien l'accés tallat per una petita manifestació, però finalment vam poder arribar a peu del castellet i buscar l'Hervé Pi, un soci dels Motards Independentistes molt implicat en el lipdub.

L'Hervé ens va presentar el Robert, que ens va acompanyar fins la Plaça de la Llotja, on anaven a quedar les nostres tres motos i la seva com a part del recorregut del lipdub, mentre s'anava omplint de gent que anava preparant-se i preparant l'entorn.

Vam prendre alguna cosa i com que les motos estaven a un costat i faltava temps per l'inici del lipdub, vam decidir donar una petita volta pel centre tant per conèixer l'entorn com per veure la resta de preparatius.

Després d'arribar l'expedició oficial dels Motards Independentistes, vam tornar cap a les motos i, tal i com ens van indicar, les vam posar esglaonadament al mig del carrer, així que vam aprofitar per fer-nos fotos amb les motos, les senyeres, les estelades i el munt de gent que hi érem amb la imatge del Castellet de fons.

Com que començava a fer-se tard, teníem gana i no volíem separar-nos gaire de les motos, vam escollir la terrassa que hi havia just davant per seure a dinar i va ser tot un encert perquè primer ens van fer enretirar les motos perquè encara no era el moment, després les vam tornar a posar en paral·lel, però les vam haver de treure perquè va arribar un autobús que no havia de passar per allà en aquell moment, després de tornar-les a posar, van ser els gendarmes els que ens van dir que era una via d'evaquació i no podien ser allà, més tard... En fi, que no sé quants cops les vam haver de posar i treure!

Finalment, les motos van quedar posades, l'Elisabet, una reportera de Ràdio Arrels, va fer veure que ens entrevistava (en realitat, sí que va haver una entrevista als Motards Independentistes) i es va gravar quatre cops el lipdub, sent la tercera passada la que va resultar definitiva.

Com a cloenda de la festa i de l'esdeveniment, els parlaments reivindicatius, els agraiments i sardanes als peus del Castellet i sota la mirada dels gegants.

Després de debatre sobre què era el que havíem de fer, vam pujar a les motos per drigir-nos cap a Bahó, on anàvem a sopar i a passar la nit, juntament amb part del bestiari que havia participar al lipdub.

Amb tot, entre cerveses i converses, se'ns va fer l'hora de sopar i com que els companys de la Catalunya Nord ens havien preparat un àpat espectacular, en el que destacava el pa artesà, vam haver de posar-nos mans a la feina.

Vam continuar la festa en un bar proper per així no haver d'agafar les motos i allí alguns van veure el partit del Barça mentre d'altres fèiem amistat amb gent que ens recordava al Mou dels Simpson's.

No recordo si estàvem cansats o si ens van fotre fora, però el cas és que vam tornar cap al local, el David i la Laia es van acomiadar de nosaltres i alguns es van posar a dormir (o intentar-ho) mentre altres encara volíem una mica més de gresca.

Ens vam llevar d'hora (molt d'hora) i vam marxar en direcció a Salses per pujar fins la Porta de Catalunya, el monument que dóna la benvinguda alhora que fa d'entrada als Països Catalans per la banda nord, on vam gaudir del relat de les complicacions per poder aixecar aquest símbol.

Vam tornar a enfilar-nos a les motos per fer ruta per carreteres de segon ordre a un ritme més que tranquil, amb els companys de la Catalunya Nord al capdavant i al final de la corrua de vehicles.

El destí era Ria, un poblet al peu del Canigó (la vista era preciosa) cabdal en la història del nostre poble, tal i com ens va explicar un estudiós local.

Vam creuar el riu per pujar fins Sirach, on hi ha el primer Casal Jaume I i on ens van homenatjar amb un pica-pica (ens feia més falta beure que no pas menjar, amb la calor que feia) just abans de començar a dinar unes mandonguilles amb olives que estaven boníssimes.

La pena va ser que com que teníem un tros fins a casa, no vam poder fer gaire sobretaula, per tant vam tornar a pujar a les motos i ens vam dirigir cap a Vilafranca de Conflent, per confondre'ns abans de girar cap a Bourg-Madame.

A Puigcerdà ens vam reagrupar amb dues motos que anaven per davant nostre, però no amb les que s'havien quedat enrera, tot i que ens hi vam estar una estona entre no veure'ns, tornar enrera, posar gasolina...

Tot i que havíem dit d'anar per la collada, com que estava posant-se a ploure, vam decidir baixar pel tunel del Cadí després de posar-nos els xubasqueros, tot i que quan les tres motos (la de la Núria, la del Pere i la Mireia i la meva) vam passar per Berga, ja feia sol.