Vulcan Weekend 2011 - sergibuda.cat

sergibuda.cat

Així doncs, en arribar a Sitges, vaig descarregar la 200 i vaig carregar la 800, però a l'hora d'engegar el chopper va començar a tirar gasolina pel carburador... Solució: tornar a canviar la bossa de moto i arriscar-nos a no arribar a Madrid.

sergibuda.cat

Vam enganxar molt bon temps, amb molta caloreta, així que no és d'estranyar que haguèssim d'aturar-nos per prendre alguna cosa fresca, com vam fer a Montalbán perquè vam anar per la Ruta del Cóndor, la mateixa que vaig estar utilitzant l'any anterior per anar i tornar de Guadalajara.

Vam arribar a l'hotel (després de perdre'ns una miqueta) just quan tothom sortia de sopar, fet que va dificultar, entre salutacions als uns i als altres, el check-in i la descàrrega de bultos a l'habitació, passes prèvies al sopar que vam fer en un bar proper.

En acabat, la festa va continuar a la terrassa d'un pub que també era a la vora, on la calor i la borratxera van ajudar a que se succeïssin situacions còmiques i riures.

sergibuda.cat

Em sembla que després del tancament de la terrassa de pub la festa va continuar en format botellón en una terrassa de l'hotel, però nosaltres dos vam anar a dormir.

Ens vam llevar més d'hora del que acostumem a fer-ho perquè volíem esmorzar (el millor dels àpats a l'hotel, com malauradament comprovaríem més tard) abans d'anar a una ruta per Madrid que prometia molt.

Van arribar unes quantes motos més i vam sortir en comitiva en direcció al centre de la capital de l'estat, passant entre altres llocs emblemàtics per la Puerta del Sol, on hi havia acampats els indignats del moviment 15-M.

sergibuda.cat

També vam passar per la Carrera de San Jerónimo, el Congreso de los Diputados, Neptuno, l'estació d'Atocha i el Paseo del Prado, escoltats en tot moment per la guàrdia urbana.

sergibuda.cat

Vam aturar-nos al costat de l'ajuntament de Madrid i enfront a la Fuente de la Cibeles i vam aprofitar per fer un munt de fotos i per refrescar-nos tot prenent una Coca-Cola.

sergibuda.cat

Espectacular va ser circular per una Calle de Alcalá només per a nosaltres i poder sortejar la famosa porta només pendent de gaudir del moment.

sergibuda.cat

No volíem deixar-nos res i vam passar per Colón (és molt més gran i molt més maco el nostre, on vas a parar!) i pel Paseo de la Castellana i seguíem tenint amb nosaltres la guàrdia urbana tallant el trànsit.

sergibuda.cat

Però encara havíem de circular per una Gran Vía per a nosaltres sols, recordant-nos la visita a Madrid que vàrem fer l'any anterior per Setmana Santa.

sergibuda.cat

Vam acostar-nos a la Puerta de Toledo per accedir al túnel de l'M-30, per on vam fer uns quilòmetres en els que els agents de la guàrdia urbana anaven tallant totes les entrades per tal que la nostra circulació fos el més fluida possible.

sergibuda.cat

El destí era l'Irish Tavern O'Daily, que és la seu del VOCS Madrid, on ens van convidar a una cerveseta i a picar unes tapes que veritablement estaven molt i molt bones.

sergibuda.cat

La tornada cap a l'hotel la vam fer en grups petits, passant per l'M-30 per sota de l'Estadio Vicente Calderón, que és a la vora de l'hotel on estàvem allotjats.

El dinar va ser patètic, amb un bufet tristíssim (de primers amanida, sopa o fideus i de segon hamburguesa o lluç arrebossat), insuficient i amb una deficient reposició (sort del que havíem picat a la seu de la territorial!!!), però no va impedir que ens ajuntéssim per la tarda per tenir una conversa animada al voltant d'uns cubates.

Coincidint amb l'inici de l'assemblea de socis del VOCS, vam decidir anar a fer una migdiada a l'habitació, però abans vam passar pel gimnàs de l'hotel.

El sopar va estar una mica millor que el dinar per la pressió que va fer l'organització, però no va deixar de ser patètic i molt per sota del que hauria de ser en un hotel d'aquesta categoria. En acabat, va haver els sortejos i els premis, un dels quals (motera més llunyana) va ser per a la Núria.

sergibuda.cat

Llavors va començar la festa amb un grup que versionava clàssics del rock i quan va acabar la vam traslladar en plan botellón a la terrassa del darrera de l'hotel.

El diumenge va anar marxant tothom a mesura que esmorzaven, mentre que la Núria i jo ens quedàvem a l'hotel i no sortíem fins la tarda per anar a prendre alguna cosa amb el meu company de feina Javier. L'endemà, la Núria va anar a treballar i jo vaig aprofitar per anar a Alovera a dinar amb companys de feina de l'època a Cabanillas del Campo, com l'Antonio.

sergibuda.cat