Aniversari de ma mare |
Vam anar a casa de ma mare a Olesa de Montserrat, on ja hi havia els Pérez-López, amb els qui ens vam saludar tot i que la Joana anés tan mal vestida... |
Com que la Núria ja és mig periquita, va aprofitar l'excusa de la calor que feia per atacar la Joana, que va córrer a refugiar-se a l'aixopluc de la seva àvia. |
|
|
Això sí, tan bon punt com l'aperitiu va ser a taula, es van acabar totes les guerres i tots ens vam agermanar per tal d'acabar-nos tot aquell menjar. |
|
|
|
|
|
|
Després va venir un arròs i, tot i que ja estàvem bastant tips, vam complir amb dignitat, atipant-nos d'alò més. |
|
|
La tradició diu que ha d'haver un pastís amb espelmes enceses i que qui compleix anys ha d'apagar-les d'una bufada mentre pensa en un desig, però la realitat és tossuda i entre les espelmes i l'aire no hi havia manera de mantenir enceses les flames alhora que les càmeres de fotos esperaven per immortalitzar el moment i la son feia acte de presència. |
|
|
A més del pastís, va haver el corresponent brindis i després encara va haver qui va omplir un forat que li quedava amb un gelat. |
|
Durant la sobretaula vam aprofitar per posar-nos al dia de les nostres vides i per ficar-nos una mica els uns amb els altres, mentre ens acabàvem el cava. |
|
|
|
I com que tot això (menjar, beure, xerrar, riure, jugar, prendre el sol...) és molt cansat, va haver qui no es va poder estar de fer una migdiada en un dels sofàs. |
|