VI Botifarrada Despertaferro

Vam passar a buscar la Pepi, la Itzíar i l'Antonio per L'Hospitalet i ens vam dirigir a la gasolinera que hi ha a la C-17 en la que acostumem a quedar quan anem a la botifarrada dels Despertaferro i allí ens vam ajuntar amb el Dídac i amb el grup que comandava el David, amb els qui vam arribar a Sant Pere de Vilamajor, on ja hi havia força motos.

sergibuda.cat

Hi havia també una motorista que coneixem molt bé i que és una alegria, que a més va venir amb els seus pares, que també ens cauen molt bé, tot i no tant com ella...

Però el que és important, és important i, per tant, no vam perdre ja massa temps per anara demanar la nostra botifarra, que, per cert, estava boníssima.

sergibuda.cat

Amb tota la feina feta, vam dedicar-nos a xerrar, prendre cerveses, saludar coneguts, jugar amb la Georgina... en fi, ens ho vam passar fatal! (je je je je je)

sergibuda.cat

Després va venir la ruta, a la que vaig fotre un cop de mà a l'hora de tallar perquè el Ferran patia una de les seves últimament habituals baixes, però a la tornada encara hi havia qui tenia ganes de seguir circulant en moto, tot i que possiblement no superés un control d'alcoholèmia...

sergibuda.cat

El grup estava tocant i van començar a aparèixer els primers plats amb el pica-pica, que nosaltres vam gaudir a l'ombra d'un arbre, mentre hi havia gent que ja començava a desfilar cap a casa.

sergibuda.cat

De fet, quan va arribar l'hora dels premis i del sorteig ja no hi quedava massa gent, raó per la que es va alentir una mica el sorteig i per la que un tant per cent més alt dels presents va sortir amb algun regal.

sergibuda.cat

Després d'ajudar l'Àngels, que tenia un problema elèctric a la moto, vam passar a l'interior del restaurant per dinar d'una forma un tant caòtica per no haver avisat amb prou temps i presentar-nos gairebé el triple de gent pel que estava reservat.

sergibuda.cat