|
Vam començar per un lloc clàssic de Sitges, el Roy, on vam menjar una tapa amb dos ous de guatlla ferrats sobre un llit de sobrassada fosa per l'escalfor dels ous amb un toc de Pedro Ximénez. |
Sitges Tapa a Tapa |
Després de la 2ª Edició De Tapes per Barcelona, descobrir que es feia el mateix a Sitges va ser una gran troballa i una excusa més per reunir-nos i passar una estona amb la Cristina, l'Alberto, el César i el Nosfe (van faltar la Su i el Salim), doncs no ens veiem tan sovint com seria desitjable. |
|
Vam començar per un lloc clàssic de Sitges, el Roy, on vam menjar una tapa amb dos ous de guatlla ferrats sobre un llit de sobrassada fosa per l'escalfor dels ous amb un toc de Pedro Ximénez. |
|
 |
|
A tocar d'allà teníem l'Eguzki, on vam demanar el llagostí arrebossat amb salsa de formatge, que a mi em va agradar força i em va semblar que seria una opció incloure'l a la carta. |
|
La Pizzeria del Cap de la Vila també participava amb una pizzeta de carpaccio de vedella amb salsa de tonyina i rúcula que combinava molt bé i que em va semblar tot un encert. |
|
La tapa d'El Cable ens cridava molt l'atenció perquè els pintxos i les racions habituals del bar estan molt bons i perquè llegir "dau de filet de vedella amb zaluk (paté d'albergínia) i encenalls de carxofa, sobre un llit de patata al caliu" et fa la boca aigua i la veritat és que estava boníssim, però no el vaig arribar a trobar espectacular, que era el que m'esperava. |
|
 |
|
 |
Vam pujar per Carrer Major fins l'Izarra, on vam menjar el gratinat de patata fornera, ceba confitada, pernil i parmesà a la muselina d'all-i-oli, que és un pintxo que podrien incloure també a la seva oferta habitual, que estava molt bo, però que quedava per sota de la resta de tapes, doncs el nivell era altíssim. |
|
 |
|
 |
El següent bar, La Kassoleta, va ser tot un descobriment (igual que ho van ser La Barata i el Di7 el dia anterior, quan la Núria i jo vam fer recorregut de tapes) i encara més quan vam tastar el formatge fos amb pernil ibèric, dàtil i alfàrega, que es va situar en el top de les tapes del concurs. |
|
A La Incidència del Factor Vi ens vam cruspir el llagostí amb maionesa de wasabi sobre un llit de cruixent de noodle, que també va resultar espectacular. |
|
 |
|
 |
Al Sitthai tampoc no hi havíem estat mai i ens van sorprendre amb una tapa de pla ob ja, que és tonyina vermella recoberta de sèsam blanc i negre sobre patata confitada i amb cruixent de iuca. |
|
 |
|
 |
|
A partir d'aquest moment, vam repetir alguns dels que havíem menjat el dia anterior la Núria i jo, començant pel cruixent de formatge amb chutney de ceba i reducció de vinagre balsàmic que proposava amb molt bon criteri l'Sports Bar del Passeig Marítim. |
|
Pujant pel Carrer del Pecat, vam aturar-nos a l'Alenti per tastar la croqueta de botifarró farcida de compota de poma i arrebossada amb ametlla, doncs el Nosfe és un fanàtic dels botifarrons i la tapa valia molt la pena. |
|
|
A Los Vikingos van anar sobre segur amb un pintxo de foie a la planxa amb poma caramelitzada i crema de vinagre de Mòdena, però és que a més estava cuit just al punt que toca, amb la sal oportuna i te'l feien al moment, vaja, que recordant el moment no puc parar de salibar... |
 |
|
 |
|
Estàvem ja molt plens i vam decidir saltar-nos la mozzarella farcida del Cañateca per anar directament a fer l'última tapa (escalopa de pollastre arrebossada, amb formatge edam, pebrot del piquillo i toc de salsa brava) al Nieuw Amsterdam, on també vam fer una copa. |
|
En fi, una experiència que estaria molt bé que es repetís, que va donar molta vida als bars de Sitges mentre va durar, que ens va ajudar a descobrir llocs que no coneixíem i que, a més, va deixar constància de la qualitat gastronòmica de l'hostaleria sitgetana, doncs el nivell general va ser altíssim, molt per sobre del concurs de Barcelona. |
