Perros del Ebro 2010

 

 

 

Tot i estar treballant a Cabanillas del Campo, em vaig poder agafar festa el divendres 24 (La Mercè) per anar a Perros del Ebro, així que el dijous vaig agafar el cotxe amb els trastos que em quedaven a Guadalajara (només em quedava una setmana) i vaig tirar cap a Sitges, creuant-me pel camí amb el Ferran, que anava amb la seva Drifter a una reunió de feina a Madrid prèvia a la concentra.

 

 

 

 

 

 

 

 

El divendres pel matí ens vam trobar amb la Pepi, l'Eva i l'Antonio a Sitges després de perseguir-nos pel poble per no haver quedat correctament.

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Vam baixar per la costa fins arribar a Vilanova i la Geltrú, on vam agafar la carretera cap a l'Arboç, que passa a tocar l'embassament de Foix.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Després vam agafar l'N-340, que a l'alçada d'Altafulla ara es converteix en autopista, per trencar cap a Reus a l'alçada de Tarragona.

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

No va ser fins a Falset que ens vam aturar i va ser per posar gasolina a l'estació de servei enfront del taller Ferrari.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Un cop repostats (la Intruder de la Pepi té el dipòsit petit i ho ha de fer bastant sovint), vam continuar la ruta amb un temps prou bo, tot i que hi havia previsions de pluja durant les primeres hores del dia.

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

A Casp vam decidir aturar-nos per buscar un lloc on dinar (ho vam fer prou bé al Mesón del Horno) i recordar-nos-en del Ferran.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Durant la tarda vam seguir la ruta marcada fins arribar a Escatrón, on vam cometre una errada i vam dirigir-nos cap a Azaila, enlloc de fer-ho cap a Sástago y La Zaida. En fi, vam esurçar viatge, però ens vam perdre un tram força maco.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

En arribar a Pina de Ebro, jo vaig anar directament a la pineda de cada any a plantar la tenda, mentre que la resta passaven per la plaça del poble i s'assabentaven que aquest any no es podia acampar allà, tot i que finalment ho vam acabar fent nosaltres i molta més gent.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Poc després van arribar el Carles, l'Eva i el Jose dels Despertaferro, el Kike i la Conchi de Calahorra i el Kunta des de França i vam seguir trobant-nos amics com el Manel i la Bea o el Maudi i l'Àngels i tots plegats vam anar a sopar a un dels restaurants de la plaça.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Acte seguit, com cada divendres de la concentra de Perros a Pina de Ebro, vam anar cap el pub del poble, on va començar el desmadre, ja amb el Ferran (va arribar quan encara estàvem entaulats per sopar) i altres amics per allà.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Jo no em vaig llevar d'hora i no vaig poder fer com altres, que van anar a esmorzar uns ous ferrats amb pernil, sinó que em vaig dutxar a les instal·lacions de la piscina, on teòricament hauríem d'haver acampat, i vaig iniciar el dia.

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Mentre tothom feia cua per dinar, nosaltres vam seure en una terrasseta per fer l'aperitiu i quan ens vam llevar per dirigir-nos al pavelló, la resta de gent que hi havia ja estava prenent el cafè, així que no és d'estranyar que una mica més i ens quedem sense dinar i que un cop més fóssim els últims.

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Durant la tarda i el vespre, vam seguir bevent cerveses i xerrant amb els uns i els altres tant al pavelló com als bars de la plaça, mentre van acabar d'arribar els més tardans, que van ser la Txaro i el Pedro des de Peñíscola. Per sopar, vam apurar, però no tant com per dinar i de festa no ens hi vam estar gaire estona, doncs estàvem molt cansats.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

En llevar-nos, vam anar a fer l'esmorzar minimalista que inclou la inscripció i vam decidir fer com l'any passat: tirar cap a casa i fer un almuerzo pel camí.

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Tot i haver decidit no anar a la ruta i marxar cap a casa, no vam ser pas dels primers a recollir i això que fa molta mandra desmuntar!

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

Com l'any passat, vam aturar-nos a Escucha per fer un almuerzo com Déu mana, amb els seus ous ferrats, txistorra, beicon, longaniza i patates fregides.

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

La resta del camí va transcòrrer sense cap incidència i sota un sol que caldejava l'ambient.

sergibuda.cat

 

 

sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 

sergibuda.cat