|
 |
|
|
|
Així, la Núria i jo vam tornar a fer ruta sols després d'uns dies en molt bona companyia i ho vam fer tornant a les carreteres de segon ordre. |
|
|
|
|
Se'ns va fer tard per arribar a dinar a Bamberg, així que vam buscar un lloc on fer-ho i, posats a escollir, vam agafar l' Hotel-Restaurant Wutzler, vingut a menys però que s'anuncia a Touren-Fahrer. |
|
 |
|
|
|
|
 |
|
Vam travessar el Naturpark Thüringer Schiefergebirge / Obere Saale, que és preciós, i on la vegetació i les construccions (els sostres de teula van deixar pas als sostres de pissarra ben inclinats) canvien totalment, doncs estem parlant d'un paisatge d'alta muntanya, amb uns quants graus de temperatura per sota (ho vam notar perfectament). Fins i tot, vam travessar un poblet on hi havia tot de botigues amb guarniments nadalencs, però hi havia molts trams en obres, amb pas alternatiu, i vam perdre tan temps que no vam voler aturar-nos enlloc a fer fotos o gaudir de les vistes. |
|
|
|
|
Vam arribar a Bamberg, que segons la guia es tractava d'un poble molt maco i vam donar un parell de voltes sense que sembés res de l'altre món ni trobar indicacions cap a algun punt d'interès, però vam buscar i al final vam trobar que hi havia tota una zona que s'estenia gairebé tota a l'altra riba del riu antiga que era a la que es referia la guia. |
|
 |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
 |
|
Molts edificis, majoritàriament de pedra, estan decorats amb pintures de vius colors, però si un resalta per sobre de la resta és l'ajuntament, que està al mig del riu Regnitz i s'uneix a les dues ribes a través de ponts (un per cada banda). |
|
 |
|
|
|
La veritat és que es tracta d'un poble molt bonic i no està massificat, tot i ser molt turístic. |
|
|
|
 |
|
|
|
Dalt de tot s'arriba a una gran plaça, la Domplatz, que com el seu nom indica està presidida per la Catedral de Sant Pere i Sant Jordi, on hi ha les tombes de l'emperador Enric II i el Papa Climent II. |
|
|
|
 |
|
|
|
|
 |
|
|
|
La ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco el 1993, ha conservat el seu traçat de l'edat mitjana mercès a no ser bombardejada durant la segona guerra mondial i, tot i que es digui que va ser per la seva baixíssima industrialització, jo crec que l'el·laboració de cervesa (actualment hi funcionen nou cerveseres) va tenir alguna cosa a veure. |
|
|
Tot i que vam estar a punt d'aturar-nos abans d'arribar a Rothenburg od der Tauber, no ho vam fer i vam continuar fins a l'entrada del poble, on vam mirar els hotels que hi havia i ens vam decantar per l'Hotel Gasthof zur Linde, un altre establiment motard en el que ens van tractar molt bé (ens van demanar si havíem patit pluja per tal d'eixugar-nos la roba, ens van deixar guardar les motos al garatge particular, ens van donar informació turística sobre el poble...). Lògicament, vam fer cas dels consells i ens vam endinsar a l'interior de les muralles. |
|
 |
|
|
|
|
 |
|
Vam trobar un restaurant italià i no vam poder resistir-nos a menjar un plat de pasta després de tants dies, a més no sabíem si a aquella hora trobaríem res més obert. Això sí, la pasta la vam acompanyar de cervesa artesanal de la terra. |
|
 |
|
Vam passejar una miqueta pel poble, però estàvem cansats i vam tornar ràpid cap a l'hotel, tot i que ens vam veure temptats de prendre'ns una Mirinda a la salut del Dídac i la seva moto. L'endemà comprovaríem que la part que no vam veure era potser més maca i tot, doncs vam haver de rodejar el recinte amurallat per sortir per la carretera que volíem agafar. |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
