Mayos 2010 |
La Núria va sortir de Sitges pel matí acompanyada per la Pepi i l'Antonio, mentre que jo ho vaig fer a primera hora de la tarda des de Guadalajara, però tot i que jo vaig fer més de tres quartes parts del recorregut per carreteres comarcals i locals, vam acabar arribant amb cinc minuts de diferència i amb el temps just per plantar la tenda abans que es fes fosc. |
No hi havia sopar pròpiament dit, sinó que l'organització ens va anar oferint petits platets (tapes) amb els que ens vam alimentar suficientment. |
Això sí, no es pot menjar sense beure! |
|
|
|
|
Llavors va ser quan la llengua se'ns va començar a desmadrar i encara més quan va aparèixer la nostra amiga Estrella, que si normalment ja no calla gaire, tenint notícies per explicar-nos encara amb més raó. |
|
|
|
|
També van arribar el Jose, el Carles i la MariJó, que havien sortit de Barcelona per la tarda. |
|
|
Amb la clarividència que donen la nit i l'alcohol, vam repassar les rutes que havíem seguit tots per tal d'entendre els temps invertits en realitzar-les. |
|
|
El matí es va llevar radiant i vam anar a assaborir la llet i la magdaleneta que et donen per esmorzar, mentre ens anàvem acabant de despertar. |
|
|
|
|
Feia molta calor i vam aprofitar per mirar algunes motos (per a tots els gustos), mentre descobríem una Pin-up i un Sheriff. |
|
|
|
Així, va arribar l'hora de preparar les motos i sortir de ruta cap a la platja de Mazarrón. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Allà, un bar convidava a cervesa, però erem molta gent i només un surtidor! |
|
|
|
|
Vam decidir buscar un lloc per dinar i, tot i que ens va costar una miqueta, el vam acabar trobant i vam dinar prou bé. |
|
|
|
|
Després de dinar, vam agafar les motos per tornar a Alhama de Múrcia, però la Intruder de la Pepi es va quedar sense gasolina i vam haver de traspassar-ne una mica d'un altre dipòsit després de trobar una ampolla buida pels voltants i utilitzant un tub que duia el Jose. |
|
|
|
|
La següent aturada, lògicament, va ser una gasolinera, tot i que la primera que vam trobar estava tancada i vam haver de marxar per trobar-ne una altra. |
|
|
|
|
|
|
En arribar a la concentra, vam dirigir-nos a la carpa per tal de fer una cerveseta (feia molta calor), xerrar una estona i veure la coronació del corremayos d'aquest any. |
|
|
Tot seguit, van començar els concursos de tatuatges masculí i femení, en el que la Pepi no volia participar per vergonya, però vaig aconseguir que s'hi presentés després de comprovar que el nivell que hi havia era molt baix, tal i com va deixar palès guanyant-lo. |
|
La següent activitat va ser la ruta a Totana a prendre una cerveseta i fer un pica-pica al davant del The Rock Cafe, un magnífic bar que col·labora cada any amb l'organització. |
|
Un altre cop a la concentra, vam aprofitar el cotxe que posa a disposició el Custom Club Alhama per desestressar-nos una mica picant amb força. |
|
|
|
|
|
D'aquesta manera, vam fer la gana necessària per anar a buscar el sopar amb un somriure i cruspir-nos-el tots plegats. |
|
|
El cansament ens va vèncer i no vam ni acostar-nos-hi pels concerts, marxant a dormir prou d'hora. Pel matí, vam buscar algú de l'organització per tal de recollir el trofeu de la Pepi, doncs l'Antonio i ella també van anar a dormir abans que els donessin. |
|
Amb el trofeu a la mà, vam carregar forces a base d'entrepans i aigua pagats amb els tickets que ens havien sobrat, mentre un imitador de l'Elvis Presley posava música a l'escena. |
|
Així vam acabar nosaltres una nova edició de Mayos, en la que el viatge de tornada sí que el vaig compartir amb la resta, però només fins el trencall cap a La Font de la Figuera, de tal forma que vaig fer uns quants quilòmetres de més, però aquests van valer la pena per fer-los amb la millor de les companyies possibles. |