Wild Route Crew |
L'any passat la Núria i jo ens vam quedar amb les ganes d'anar de ruta amb els Jokers per anar a la manifestació de Deumil a Brussel·les i encara ens va saber més greu quan la Fran ens va explicar com s'ho havia passat, així que aquest cop no podíem perdre-nos-la tot i que la Fran no podia venir. Això sí, el que també es va apuntar va ser el Jaume, que és amb qui vaig baixar divendres per la tarda fins Sant Carles de la Ràpita. |
|
|
Tot i arribar tot just quan va començar a fer-se fosc, vam ser dels primers a fer-ho, però mica en mica va anar arribant la poqueta gent que anàvem a passar la nit a l'alberg i, fins i tot, els musclos salvatges van fer una aparició estelar en forma de berenar o aperitiu del sopar mentre s'anava cuinat a les brases el nostre primer àpat. |
|
|
|
|
La Núria va arribar quan ja ens havíem assegut a sopar, però li havíem guardat la seva ració i va poder sopar tranquilament a l'estil colònies per després sortir a fora, davant del foc, a fer-la petar i prendre tantes cerveses com vam voler a la salut dels Jokers. |
|
|
|
|
Ens vam llevar prou d'hora per tal d'aprofitar el dia, vam esmorzar i vam preparar-nos nosaltres i les motos per sortir de ruta. |
|
|
Com a punt d'inici de la ruta vam escollir el mirador que hi ha a Sant Carles de la Ràpita, tot i que va ser una mica caòtic arribar-nos-hi perquè ens havien dit que podíem pujar per una banda i baixar per l'altra, però aquest camí de tornada era impracticable per a les nostres motos i vam haver de donar la volta. |
|
|
|
|
|
|
Tot i que teòricament havíem de sortir amb els dipòsits plens, a l'hora d'esmorzar es va decidir que ens aturaríem a la primera gasolinera perquè eren uns quants els que havien d'omplir els seus dipòsits i allà vam tenir el primer ensurt quan van sorgir flames d'una de les motos. |
|
|
Al càmping Arc de Barà ens esperava un pica-pica i allà vam coincidir amb una trobada dels Gremium, amb qui ens vam saludar. |
La següent aturada va ser a tocar de Vilafranca del Penedès, on es va tornar a repostar i alguns van aprofitar per fer una ullada als camions d'estil americà que hi ha en aquesta gasolinera. |
|
Mentre travessàvem Vallirana, es va aturar la moto del Jaume, així que uns quants vam aturar-nos i vam intentar trobar el problema (elèctric) i solucionar-lo, però va ser impossible i vam haver d'acabar trucant l'assistència i carregant la moto en una grua. |
|
|
|
Tan aviat com vam carregar la moto, vam marxar de Vallirana en direcció a Granollers, doncs havíem de dinar en un restaurant a tocar del local dels Jaguars i ja era prou tard. Això sí, el Jaume va haver de pujar sobre el parafang de la meva moto, doncs cap de les altres tres motos no podia portar-lo i va patir tant que mentre dinava encara se li notava a la cara... |
La gent del restaurant va ser prou amable de preparar-nos dinar tot i l'hora que era, però tot i així vam haver de menjar ràpid per tal de seguir la ruta en direcció a l'alberg de Borrassà i els Jokers van tornar a sorprendre'ns gratament quan van fer que un cotxe que no havia d'acompanyar-nos ho fes i així el Jaume no hagués de tornar a patir la incomoditat del meu parafang. |
|
|
|
Tot i que vam arribar més tard del previst, vam tenir temps més que suficient per deixar els trastos, fer una cerveseta i petar la xerrada abans de sopar. |
|
La sopa que teníem de primer va acabar d'escalfar-nos i així vam agafar amb ganes l'amanida, el pernil, el formatge... Vaja, que vam sopar de puta mare mentre a fora ja era ben fosc i les motos descansaven. |
|
|
Després van venir els obsequis a alguns membres de Jokers que estaven d'aniversari com a components del club i va començar la que seria una llarga nits per a uns quants, mentre nosaltres no anàvem a dormir gaire tard, doncs arrastràvem la festa de la nit anterior, la ruta i l'estona amb la moto del Jaume i la grua. |
El diumenge havia d'empitjorar el temps i, fins i tot, havien avisat que per la tarda podria arribar a nevar, però en llevar-nos el que vam descobrir va ser un dia totalment assoleiat, que unit a un bon esmorzar ens va fer posar la cara que se'ns veu a les fotos. |
|
|
Teníem el nostre objectiu a l'abast, doncs ni tan sols semblava que ens podèssim trobar tancat el Cap de Creus per vent (situació bastant habitual) així que cap allà ens dirigírem per tal de gaudir de les vistes, fer les fotos pertinents i assolir la fita d'haver recorregut de sud a nord tota Catalunya. |
|
|
|
|
Ens vam dirigir cap a Figueres, concretament al local del Jokers, on vam gaudir d'una paella enorme i boníssima. |
|
El temps anava empitjorant i vam decidir no marxar gaire tard, a més el pobre Jaume havia de fer el viatge sobre un taco de ventoses que ens van deixar els Jokers (un altre cop, moltíssimes gràcies per tot el que vau fer per nosaltres) i, arribant a Barna es va posar a ploure una mica, tot i que no va ser res comparat amb la nevada de l'endemà, però aquesta és una altra història... |