I, com és lògic, entre el beure, la música i el bon ambient la gent va començar a fer una mica el ximple, fins que va passar el que havia de passar...

Pel matí, tot i que havíem fet ressopó, vam tenir ous i pa per esmorzar com a campions mentre se suspenia la ruta per la pluja i just abans que es tornés a convocar, tot suposant que aguantaria sense ploure i mentre se'ns ajuntava més i més gent.

Ens va caure un ruixat mentre ens dirgíem cap al bonic poble de Lesaka, on vam fer una paradeta per prendre alguna cosa en un bar.

Va arribar l'hora de dinar en un restaurant protegit per un eguzkilore, tot i que alguns estaven més per la migdiada que pel dinar i que altres el que volien era fer la foto de grup, però la sopa, els cigrons i la carn d'ovella (gairebé tot de collita pròpia) ens van fer recuperar les forces a tots.

La Pepi es va trobar pitjor i com que no s'havia portat els medicaments necessaris, va haver d'arribar-se a un centre de salut per tal d'aconseguir-los.

De tornada a l'alberg, l'esperada migdiada mentre hi havia el concert i un sentit minut de silenci per la Cristina, per seguir xerrant una estona i donant classes de mus amb el Mitxe de company.

Ens va passar a buscar l'autocar el conductor del qual, com cada any, es va dedicar a donar voltes a les rotondes en segona i amb tot l'autocar de costat mentre la gent queda a les entrades de les rotondes sense poder entrar-hi.

Un cop més, la sidreria escollida va ser Zelaia Sagardoa.

Vam passar pel costat dels txuletones per tal de dirigir-nos a tocar de les tupelas, on vam inflar-nos a menjar amb el menú de sidreria (xoriços a la sidra, truita de bacallà, bacallà amb pebrots, txuletón, formatge, nous, dolç de poma i altres galetes) i a beure al ritme del txotx típic.

Per tal de fer baixar una mica el sopar, una volteta i una copa per Astigarraga és el millor que es pot fer en aquests moments.

La tornada cap a on ens havia deixat l'autocar la vam aprofitar per fer unes fotos.

L'endemà al matí, després d'esmorzar, vam començar el viatge de tornada, per tal de no arribar massa tard i mentre jo tornava per la mateixa ruta d'anada i encara en menys temps, els quatre que anaven en cotxe fins i tot van aprofitar per parar a Pamplona i prendre's un moskovita a El Temple i altres pintxos a Chez Evaristo.