En sortir, vam agafar un autobús que ens duria al centre de København per baixar-nos a Kongens Nytorv, on vam podem veure la façana del teatre i l'estàtua del filòleg danès Ludvic Holberg.

La idea era acostar-nos a Nyhavn, on hi havia el mercat nadalenc (amb degustació de licor) i l'estació des d'on surten les barcasses de DFDS Canal Tours.

Hi havia un tour on les explicacions eren en danès, anglès i alemany i un altre on eren en danès, anglès i castellà, però aquest acabava de sortir i el següent no sortia fins al cap d'una hora i vint minuts, així que vam anar a un restaurant d'allà davant mateix per menjar un típic dinar danès.

No van ser excessivament ràpids a l'hora de servir-nos al restaurant, de tal forma que vam acabar perdent el tour que volíem fer i que era l'últim de dia, així que vam donar una volteta pel mercat nadalenc i la resta del canal Nyhavn tot admirant les colorides façanes i les embarcacions de fusta.

Per tal d'aprofitar la poca estona de llum solar que ens quedava, ens vam dirigir cap a Bøsgraven per creuar el pont llevadís cap a l'illa Christianshavn, on vam poder veure la famosa torre de Vor Frelser Kirke, tot i que no vam poder pujar-hi (tampoc no ens hauríem atrevit a la temperatura que estàvem a pujar l'últim tram, que és a l'aire lliure).

Vam entrar a Christiania, on no es poden fer fotos, i no sé si pel fred o perquè ja era fosc, però em va decebre molt. No vam trobar cap bar o local agradable on poder estar-nos-hi prenent alguna cosa, ni cap concert, només parades de venda de maria i altres paradetes regentades per espanyols o sudamericans venent artesania feta a la Xina, a més d'estar tot molt brut. Potser de dia hauríem pogut veure els murals que hi ha pintats o alguna altra cosa que ens hagués agradat en aquest barri hippy que ocupa uns antics terrenys de l'exèrcit...

Vam tornar a passar pel pont llevadís Knippelsbro, però aquest cop per sortir de Christianshavn, i, després de passar per davant de Folketinget (o el que és el mateix, el Parlament Danès), vam passejar per Amagertorv Strøget, un carrer molt comercial en el que vam trobar un McDonald's, moltes botigues d'aquestes que hi ha als centres de totes les ciutats, algun edifici més maco del normal, uns lavabos antics i ben conservats i parades de menjar ràpid típiques de København.

Ara sí que érem al centre de Copenhague, doncs ens trobàvem a Radhuspladsen, on hi ha grans edificis d'oficines amb un munt de cartells lluminosos, l'Hotel Palace, una de les entrades al Tívoli i l'Ajuntament.

Vam travessar unes galeries comercials per protegir-nos una mica del fred i anar fins l'entrada del Tívoli que hi ha a Vesterbrogade, des d'on vam intentar veure alguna cosa d'aquest antic i encantador parc d'atraccions que conserva en el seu interior uns bonics jardins i que estava tancat fins la setmana següent, que era l'inici de la campanya nadalenca, tot i que hi havia una nòria en funcionament a Axeltorv, just davant de l'entrada al Tívoli.

Vam tornar cap a l'hotel a descansar una mica fins l'hora d'anar a sopar, doncs havíem estat patejant per Copenhague durant unes quantes hores ja.

A la guia Lonely Planet parlaven molt bé d'un restaurant modern en el que la cervesa que se serveix és d'elaboració pròpia i cap allà ens vam dirigir en un taxi i sota una intensa pluja per acabar descobrint que al Nørrebro Bryghus acabes sopant al costat d'on es fabrica la cervesa que estàs bevent.

Teníem el matí molt ocupat, així que ens vam llevar d'hora i ens vam dirigir per segon cop cap a Nyhavn, però utilitzant el metro aquesta vegada, per comprovar els horaris del DFDS Canal Tours i comprar el tiquet, tot i que vam haver d'agafar un tour on l'explicació no es feia en castellà, doncs d'una altra manera no hauríem pogut arribar després a l'hora a l'aeroport.

Teníem temps suficient i, a més, pensàvem sortir corrent si feia falta, així que vam anar al bar del davant a esmorzar.

Res més pujar a l'embarcació, es va posar a ploure, però això no ens va impedir veure com els petits vaixells de fusta (algun d'ells amb un estrany i petit far al seu damunt) es transformaven en grans vaixells de càrrega res més sortir de Nyhavn i enfilar Købehavns Havn.

A la riba d'aquest canal i amb un petit moll propi per rebre visitants, s'hi pot veure el modern edifici de l'Òpera.

La porta cap al Bàltic conté reminiscències defensives del passat, però actualment està canviant i els canons i les fortaleses s'estan transfomant en obres d'art i edificis amb altres usos, com els que hi ha a Larsens Plads.

La següent parada era a La Sireneta, però no podíem baixar ni per temps ni per no perdre el bitllet del tour, així que vam fer les fotos de rigor des del vaixell turístic.

Vam seguir la ruta pels canals, descobrint edificis i torres, però també petites embarcacions i d'altres més grans que fan de llar als qui hi viuen en el seu interior, ponts robustos i d'altres llevadissos...

Vam tornar al petit port de Nyhavn per tornar a agafar el metro de Copenhague, que sorprèn bastant per ser automàtic, no portar conductor, poder anar mirant per on passes (com a la nova línia 9 de Barcelona) i no haver ningú per cobrar-te ni haver portes automàtiques, de tal forma que pagues perquè vols. Al costat de l'hotel teníem un 7eleven, però és que en vam veure més de vint (i no és cap exageració), igual que també hi ha moltíssimes bicicletes de tot tipus, amb carrils especials (diria que a tots els carrers, de tal forma que s'ha de vigilar molt quan se circula amb un vehicle i es vol girar creuant el carril bici), amb semàfors propis i tot tipus de complements com remolcs per trastos o persones.

Després de tornar a agafar el metro fins l'aeroport, vam dinar alguna cosa allà mateix i una mica més i perdem el vol per culpa del que ens van trigar a servir (de fet, la Núria es va emportar mig dinar embolicat en un tovalló i se'l va acabar tot volant cap a Barcelona).