Villefranche
|
El contrast entre un poble costaner i el luxe indecent de Monte-Carlo |
Ens vam llevar relativament d'hora i vam anar a esmorzar, per just després sortir a coberta a prendre'ns el te de la Núria i descobrir un cel clar sobre nosaltres. |
Com que el port de Villefranche no admet vaixells del tamany del Grand Celebration, el que es fa és tirar l'àncora en mig de la rada i baixar a terra fent servir com a llençadores les llanxes de salvament del propi vaixell. |
|
|
La primera impressió del poble no pot ser més favorable, doncs sembla una postal i convida a passejar pel port. |
|
Endinsar-se pels seus carrerons és un altre plaer, doncs és un poble encisador, en el que vas descobrint raconets a cada dues passes. |
|
|
|
També hi ha dos castells, un d'ells molt ben vigilat i des del que es té una bona vista del segon port i de l'altre castell. A més, hi ha l'accés cap a un teatre dels horrors i es pot jugar a les set diferències. |
|
|
|
I després de fer alguna compra encara vam tenir temps de descobrir el racó que més ens va agradar. |
Vam decidir tornar a agafar la llanxa per tornar al vaixell a dinar. |
|
Un cop havent dinat, vam tornar a terra per tal d'agafar un tren en direcció al Principat de Mònaco i així poder visitar la seva capital. |
Res més arribar a Monte-Carlo, ens vam dirigir cap al port i d'allà vam enfilar tota la pujada que ens va portar fins al casino, que vam rodejar per tornar a desfer el camí que havíem fet des de l'estació de tren, mentre no deixàvem de veure cotxes i motos espectaculars per tot arreu i reconeixíem llocs emblemàtics com el Cafè de París o el Teatre Grace Kelly. |
|
|
|
|
|
De tornada a Villefranche, ja s'estava començant a pondre el sol i vam pujar al vaixell per sopar i anar a fer una copa al Bar 7 Calles. |