En acabat, vam anar al frontó, on ens esperava el sopar, que va ser abundant i de qualitat, com sempre passa quan estem per Navarra, però és que el catering ens el va fer el restaurant on aniríem l'endemà a dinar. Tot i això, encara hi va haver qui va necessitar una mica d'ajuda per acabar-s'ho tot.

En acabat, va haver unes paraules de l'alcalde de Villava i es van fer una sèrie d'obsequis com a agraïment, just abans que entre tots desparèssim taula i recollíssim cadires, cavallets i taulers.

Va ser llavors quan van començar els concerts, primer amb un grup del que no recordo el nom i després amb Gin & the Tonics, grup en el que toca en Vasinhell.

Després, encara va haver qui es va guanyar el cel escombrant el frontó per tal de deixar-lo en les millors condicions possibles, però encara hi havia la barra oberta i ganes de fer petar la xerrada, tot i que no ens vam apuntar a la discoteca, que és on van acabar un quants que l'endemà van esmorzar amb les ulleres de sol posades.

Vam repostar a la gasolinera que hi havia davant de l'hotel per tal d'estar preparats per fer la curta i emotiva ruta que hi havia preparada i que va convocar més de cent motos, segons la premsa local i cent trenta segons l'organització.

Vam pujar al centre per la Cuesta de Beloso, vam travessar-lo per l'Avenida de Baja Navarra i l'Avenida del Ejército, per baixar a la Rotxapea per la Cuesta de la Reina i entrar al centre històric, com si d'un encierro es tractés, per Santo Domingo fins l'ajuntament.

Un cop ens havíem begut una cerveseta i havíem saludat el pare de la Txaro, vam entrar a visitar l'ajuntament, on ens van obsequiar amb un mocador i un pin. A més, la visita la vàrem fer al nostre aire, podent entrar al saló de plens, veure (sense entrar-hi) el despatx de l'alcaldessa, veure (podent-hi entrar) diferents sales, passar per la sala de premsa, sortir al balcó... A més, sé que va haver un acte protocolari amb obsequis entre el consistori i la directiva del VOCS.

Vam sortir de la plaça per Mercaderes i vam enfilar per Chapitela per entrar a la Plaza del Castillo, on vam aparcar i ens vam donar temps lliure.

Ens vam separar del grup i ens vam dirigir al carrer Estafeta, per tal de prendre un pintxo o una cazuelita de Chez Evaristo. En acabat, corrent cap a l'Hostería El Temple, on vam provar el seu famòs moskovita. Sense temps per gaire més, vam pujar fins al Paseo Redín per poder veure les muralles i el Mesón del Caballo Blanco, amb la seva famosa terrassa.

A les dues estàvem citats a la Plaza del Castillo per sortir en direcció a Tajonar, on teníem reservat el restaurant per dinar.

Allí ens estava esperant un grup de danzaris que va ballar un aurresku i altres danses per a nosaltres abans que els cambrers ens servissin unes caipirinhas i entrèssim al menjador.

El dinar del Restaurant Irurena va ser espectacular en qualitat i en quantitat, per sort la Núria i jo ens ho vam prendre amb calma...

Nosaltres ja no ens vam quedar a les copes ni a la batucada que va començar al restaurant i que va continuar pels carrers de Tajonar i vam marxar a fer una bona migdiada (si es pot dir així quan t'hi poses passades les sis de la tarda) a l'hotel fins que va ser prop de l'hora del sopar.

Acte seguit, van arribar els trofejos i els Despertaferro es van emportar un per la seva assistència, mentre que ells van correspondre a la territorial de Navarra amb un obsequi conmemoratiu.

El que sí que es va fer inacabable va ser el sorteig de regals, doncs n'hi va haver molts, tants que només vam ser set persones les que ens vam quedar sense res. Altres, però, es van endur cascos (macos o no), jaquetes, samarretes (amb talla equivocada o no), llargandaixos (alguns en diuen dracs), jocs de mus...

I amb la fi dels sortejos i l'arribada de la parella artística Lobo y Carmine va arribar la disbauxa i alguns van començar a fer més ximpleries de les habituals.

Com que el local i els horaris se'ns van fer petits, vam decidir seguir la festa al Totem, una discoteca propera en la que els cambrers semblaven ser amics.

En conseqüència, el matí va començar molt tard, quan el Maudi i l'Àngels ja havien marxat i sense poder quedar amb l'Eric i el Miguel per tornar amb ells. De tota manera, la resta del grup vam sortir passats dos quarts d'una del migdia, després d'acomiadar-nos d'alguns més tardons que nosaltres i d'alguns navarros amb moral i forces suficients (i són moltes) per venir a desitjar-nos bon viatge. La primera parada no va arribar fins passat Yesa, quan la Núria va adonar-se que s'havia deixat el mòbil a l'habitació i va trucar l'hotel per tal que li enviessin a casa.

Circulant entre Puente de la Reina i Ayerbe vèiem com teníem una tempesta davant nostre i, tan bon punt com una moto en direcció contrària ens va avisar que era molt forta, vam aturar-nos per posar-nos els impermeables, però tot i així vam tornar a aturar-nos en el primer bar que vam trobar (vam coincidir amb el Guri i l'Assumpció i unes quantes motos més) i així eixoplugar-nos i dinar un bocata.

Passat Osca vam fer el primer repostatge i ja no vam aturar-nos un altre cop fins arribar a Boldú, on ens vam treure els impermeables (els havíem tornat a necessitar) i ens vam acomiadar, tot i que vam seguir junts entre el congestionat tràfic de l'A-2 fins a Igualada.