|
|
|
|
A Vinaròs vam parar a repostar i vam coincidir amb l'Eva i el Ferran, que no ens havien dit que també baixaven a Orito. |
|
Després de donar alguna volta de més en alguna rotonda i d'haver dinat al restaurant Rio Verde de Masalavés vam arribar al camping d'Orito i vam muntar les tendes sota l'atenta mirada de l'Eva i mentre el Carles ens ensenyava el seu nou sac de dormir. |
|
|
|
La ruta ja havia marxat i s'havia posat a ploure, així que vam decidir prendre unes cerveses i xerrar una estona (fins i tot al lavabo!). |
|
|
|
|
|
|
El sopar es va fer esperar una mica bastant perquè no es va poder muntar la graella que estava prevista per culpa de la pluja, tot i que el brou va ajudar a esperar la carn, que estava molt bona, mentre no parava de ploure i el fred seguia empipant-nos. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El primer concert va ser patètic per la seva qualitat, tot i que duien molta marxa, però l'escàs ambient tampoc no ajudava gaire. Acte seguit, els trofejos, on els Despertaferro es van endur el del club més llunyà, l'Eva el de la pilot més llunyana i el Ferran el del pilot (aquests dos últims amb unes botes de regal). La Núria i jo ja no ens vam quedar al segon concert, que va ser bastant millor (el sentíem des de la tenda). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El diumenge es va llevar fred i assoleiat després d'una nit de pluja i ventolera, però tan aviat com vam acabar l'esmorzar i ens preparàvem per a la sardinada va tapar-se tot el cel i van començar a caure ruixats intensos. |
|
|
|
|
La tornada, però, va ser molt eixuta, amb poca pluja. L'únic problema va ser l'avaria de la Daelim de l'Eva prop de L'Aldea i que la va obligar a tornar en grua. |
|
|
